Les arts del llibre a Europa, 1890-1914

A finals del segle XIX i principis del XX, una nova sensibilitat recorria Europa amb influències diverses i diferents expressions nacionals: Arts and Crafts angleses, Art Nouveau francès, Jugendstil alemany, Secessió vienesa, Escola de Glasgow, Modernisme català. El seu univers decoratiu ens remet a la Natura amb formes que poden ser orgàniques i sinuoses o bé geomètriques i estilitzades. L’Edat Mitjana i el Japó van tenir una gran ascedència en l’estètica d’aquest període. Londres, Glasgow, París, Leipzig, Berlin, Viena, Barcelona van ser escenaris d’una vigorosa renaixença espiritual que va trobar en la il·lustració de llibres un mitjà ideal per manifestar la seva creativitat.

En la darrera dècada del segle XIX, la impremta Kelmscott Press fundada per William Morris va exercir una gran influència en el disseny editorial europeu i va suposar un reinaxement del llibre com a objecte artístic. Tot i que Morris cercava inspiració en el passat medieval, els seus objectius anticipen els ideals moderns pel que fa a tipografia i composició i, en últim terme, a la unitat entre art i tècnica.

kelmscott_chaucer_0

Edward Burne-Jones, William Morris. The Works of Geoffrey Chaucer now newly imprinted. Hammersmith: Kelmscott Press, 1896

“I began printing books with the hope of producing some which would have a definite claim to beauty, while at the same time they should be easy to read and should not dazzle the eye, or trouble the intellect of the reader by eccentricity of form in the letters. I have always been a great admirer of the calligraphy of the Middle Ages, and of the earlier printing which took its place (…) And it was the essence of my undertaking to produce books which it would be a pleasure to look upon as pieces of printing and arrangement of type. Looking at my adventure from this point of view then, I found I had to consider chiefly the following things: the paper, the form of the type, the relative spacing of the letters, the words, and the lines; and lastly the position of the printed matter on the page.”

A Note by William Morris on His Aims in Founding the Kelmscott Press (1895)

kelmscott_chaucer_1

Edward Burne-Jones, William Morris. The Works of Geoffrey Chaucer now newly imprinted. Hammersmith: Kelmscott Press, 1896

The Works of Geoffrey Chaucer va ser publicat el 1896. Representa el triomf de la impremta i una fita en el disseny de llibres de finals del XIX. Conté 87 il·lustracions d’Edward Burne-Jones, el pintor victorià. És l’últim gran projecte de William Morris i constitueix un tribut a la literatura medieval que va inspirar l’argument i l’estil de molts dels seus escrits. El llibre reflecteix la filosofia socialista de Morris perquè recull l’esperit d’una època anterior a la mecanització, quan l’artesà podia dur a terme el seu ofici amb saviesa i harmonia.

kelmscott_chaucer_2

Edward Burne-Jones, William Morris. The Works of Geoffrey Chaucer now newly imprinted. Hammersmith: Kelmscott Press, 1896


En una línia similar està el disseny de la coberta de Charles Ricketts per al llibre de poemes de Thomas Chatterton. Es tracta d’una edició de 1898 per a la qual Ricketts va crear dos papers que recobreixen les tapes i el llom del llibre amb motius i colors diferents. Resulta evident la influència dels papers pintats i els teixits de William Morris.

Ricketts_1

Charles Ricketts. The Rowley Poems of Thomas Chatterton. London: Hacon & Ricketts, 1898


De la mateixa època però amb una sensibilitat totalment diferent són les il·lustracions d’ Aubrey Beardsley per la Salomé d’Oscar Wilde. La primera edició britànica és de 1894 i la primera nordamericana, de 1906. En el seus dibuixos conflueixen algunes de les tendències de final de segle, simbolisme, esteticisme, decadentisme, d’una elegància estilitzada, lleugerament perversa.

Beardsley_Salome

Aubrey Beardsley. Salomé, a tragedy in one act / by Oscar Wilde. Boston: John W. Luce, 1907

“Absinthe is to all other drinks what Aubrey’s drawings are to other pictures; it stands alone; it is like nothing else; it shimmers like southern twilight in opalescent colouring; it has about it the seduction of strange sins. It is stronger than any other spirit and brings out the subconscious self in man.”

Frank Harris. Oscar Wilde, his life and confessions. New York: Brentano’s 1916

Beardsley_Salome_1

Aubrey Beardsley. Salomé, a tragedy in one act / by Oscar Wilde. Boston: John W. Luce, 1907

Beardsley_Salome_2

Aubrey Beardsley. Salomé, a tragedy in one act / by Oscar Wilde. Boston: John W. Luce, 1907

Beardsley_Salome_4

Aubrey Beardsley. Salomé, a tragedy in one act / by Oscar Wilde. Boston: John W. Luce, 1907


Escòcia va tenir una manifestació pròpia de l’art nou de tombants de segle: l’Escola de Glasgow, de la qual Charles Rennie Mackintosh és el seu representant més cèlebre. És un estil que es caracteritza per la geometrització de motius vegetals (la rosa és un element recorrent) i l’extremada estilització de les formes. L’editorial Blackie de Glasgow va publicar nombrosos llibres dissenyats en aquest nou estil. Talwin Morris, el director artístic, va presentar Mackintosh a Walter Blackie, el propietari de l’editorial. L’encontre va ser fructífer donat que Blackie li va encarregar una casa, la famosa Hill House, i un parell de cobertes de llibres. Talwin Morris empra el repertori sofisticat dels artistes de Glasgow, flors i ocells estilitzats, rosa i verd pàlid. Mackintosh utilitza un patró geomètric basat en la repetició del quadrat, un motiu freqüent en la seva obra. És una proposta que s’allunya de les floritures de l’Art Nouveau com una premonició de l’estil Art Déco que s’imposaria en la propera dècada.

Talwin_Morris

Talwin Morris. Poems by Elizabeth Barrett Browning. Glasgow: Blackie, 1903

Mac

Charles Rennie Mackintosh. Yarns on the beach / G.A. Henty. Glasgow: Blackie, ca. 1910


Viena és una altra ciutat on el nou estil es va manifestar amb especial fortuna. La Viena de fi de sègle va experimentar una intensa vida cultural d’extraordinària creativitat. Ver Sacrum era la revista dels membres de l’anomenada “Secessió Vienesa”, fundada per Gustav Klimt, Koloman Moser i Josef Hoffmann que incloia textos de Rilke, Maeterlinck i Bierbaum, entre d’altres.

VerSacrum_2

Aldred Roller. Ver sacrum. Wien: Gerlach & Schenk, 1898

VerSacrum_3

Aldred Roller. Ver sacrum. Wien: Gerlach & Schenk, 1898

Gràficament representa l’apoteosi del Jugendstil (literalment “estil jove”), la versió germànica de l’estil de tombants de segle. La revista es va publicar fins el 1903; aquell mateix any Adolf Loos publicava la revista Das Andere, una publicació que només va sobreviure 2 números i que duia el curiós subtítol de “full per a la introducció de la cultura occidental a Àustria”. Loos era un anglòfil convençut, gran admirador de la cultura britànica i nordamericana moderna en contraposició al clima cultural austríac representat, precísament, per Ver Sacrum. Respecte al grafisme, la revista no fa cap concesió decorativa. Té un estil funcional que prescindeix de qualsevol ornament, en consonància amb el credo de l’arquitecte segons el qual, qualsevol cosa que acompleixi una funció, ha de ser exclosa del domini de l’art.

Loos_Andere

Adolf Loos. Das Andere. Viena: Kunst, 1903

“La evolución de la cultura es proporcional a la desaparición del ornamento en los objetos utilitarios”. Adolf Loos. Ornament und Verbrechen (Ornament i delicte), 1908 (versió en castellà: Adolf Loos. Escritos I, 1897-1909. Edición al cuidado de Adolf Opel y Josep Quetglas. El Croquis Editorial, 1993)


A Alemanya l’editorial Insel de Leipzig va donar en aquest període mostres esplèndides de llibres il·lustrats. Leipzig va ser, fins la Segona Guerra Mundial, la capital germànica del llibre, seu de nombroses editorials, de la Biblioteca Nacional i d’una Fira Internacional del Llibre. En el catàleg de l’Insel Verlag, fundada l’any 1901, figuraven els autors clàssics de la literatura alemanya i universal sovint il·lustrats per artistes contemporanis de renom. Un exemple és el Zarathustra de Nietzsche il·lustrat per Henry van de Velde o els contes d’Oscar Wilde amb il·lustracions de Heinrich Vogeler.

Vogeler_3

Heinrich Vogeler. Die Erzählungen und Märchen von Oscar Wilde. Leipzig : Insel Verlag, 1911

Vogeler_5

Heinrich Vogeler. Die Erzählungen und Märchen von Oscar Wilde. Leipzig : Insel Verlag, 1911

L’edició d’Also sprach Zarathustra és el paradigma del Gesamtkunstwerk, l’obra d’art total en la qual tots els elements implicats es complementen per aconseguir una unitat. Van de Velde no es limita a ornamentar el text de Nietzsche sinó que s’identifica íntimament amb la seva filosofia i dialoga amb les teories del filòsof a través de la composició gràfica que proposa pels seus llibres.

Velde_Zarathustra

Henry van de Velde . Also sprach Zarathustra / Friedrich Nietzsche. Leipzig: Insel Verlag, 1908

“Nietzsche’s philosophy, as then understood, was a stimulus for van de Velde’s understanding of himself. The status which Nietzsche assigned to the artist in society must have supported his own thinking. For this reason he occupied himself with Nietzsche on a number of levels –not only did he read him exhaustively, but he also produced designs for several of his books- some of these were sensitive and empathetic, some overloaded in a manner characteristic of the level of his understanding.”

Klaus-Jürgen Sembach. Henry van de Velde. New York: Rizzoli, 1989

Velde_Zarathustra_1

Henry van de Velde. Also sprach Zarathustra / Friedrich Nietzsche. Leipzig: Insel Verlag, 1908


Peter Behrens és un altre creador que, com van de Velde, es manifesta en múltiples disciplines. El llibre que mostrem és del mateix any que el cèlebre gravat El Petó  i comparteix certes similituds estilístiques en les sinuoses línies entrelligades i en la manera com el marc de la il·lustració es transforma en el motiu central o la cua del paó dóna lloc a un cartutx que conté el títol del llibre.

Behrens

Peter Behrens. Der bunte Vogel / Otto Julius Bierbaum. Berlin: Schuster & Loeffler, 1898


Fundada a Florència el 1896 però amb seu a la ciutat de Leipzig, l’editorial Eugen Diederichs també es proposava oferir llibres de qualitat tant pel que feia a la cura dels continguts com a la vessant gràfica. El referent era, com no, William Morris. La seva influència es veu palesa en l’edició alemanya de l’obra de Maurice Maeterlinck Le trésor des humbles il·lustrada per Melchior Lechter en un estil d’inspiració medieval.

Lechter_2

Melchior Lechter. Der Schatz der Armen / Maurice Maeterlinck. Leipzig: Verlag von Eugen Diederichs, 1898


Jan Toorop va néixer el 1858 a l’illa de Java, llavors una colònia holandesa. Aquests orígens van tenir una notable influència en el seu estil gràfic tal com queda de manifest en les cobertes que va dissenyar per a les obres de Louis Couperus publicades per l’editorial L. J. Veen d’Amsterdam. Les il·lustracions mostren una complexa xarxa de línies intricades al voltant d’una figura femenina que recorda el teatre d’ombres tradicional d’Indonèdia protagonitzat per marionetes.

Toorop_1

Jan Toorop. Metamorfoze / Louis Couperus. Amsterdam: L. J. Veen, 1897


A Catalunya, Alexandre de Riquer, coneixedor de l’obra dels seus contemporanis, exemplifica l’artista culte i cosmopolita amb una obra gràfica i poètica extraordinàriament refinada. Crisantemes (1899) i Anyoranses (1902) són dues joies de la bibliofilia modernista catalana que representen l’obra d’art total. Format i contingut estan íntimament lligats amb l’elegància pròpia del moviment literari i estètic simbolista.

01

Alexandre de Riquer. Crisantemes. Barcelona: A. Verdaguer, 1899

18

Alexandre de Riquer. Crisantemes. Barcelona: A. Verdaguer, 1899

30

Alexandre de Riquer. Crisantemes. Barcelona: A. Verdaguer, 1899

“En aquest llibre Riquer i J. Thomas [l’impressor] introdueixen la policromia a la fototípia. Els matisos tendres, dolços i harmoniosos, els colors pastel de les plantes i el paisatge, particularment dels de l’admirable coberta, harmonia de malva esvaït i de verd-groc pàlid sobre un fons crema opac, són un exemple notable de la tonalitat de l’Art Nouveau, en el qual el llibre s’inscriu plenament per la sinuositat, l’arabesc i l’estilització simbolista del grafisme”

Any1

Alexandre de Riquer. Anyoranses. Barcelona: A. Verdaguer, 1902

“A Anyoranses, un recull de poemes, la funció decorativa de la il·lustració és encara més evident que a Crisantemes; hi resta exclosa tota referència directa. [La portada] és ornada per un fris central de cargols que s’enfilen al llarg d’una tija; es tracta d’una composició de color pàl·lid, completament plana, d’una pura taca decorativa a la manera de l’estampa japonesa”.

Any3

Alexandre de Riquer. Anyoranses. Barcelona: A. Verdaguer, 1902

Any27

Alexandre de Riquer. Anyoranses. Barcelona: A. Verdaguer, 1902

Any31

Alexandre de Riquer. Anyoranses. Barcelona: A. Verdaguer, 1902

”Els colors emprats, el groc pàl·lid, el verd de gespa, el castany-daurat, el malva pàl·lid, el taronja i el groc d’or, així com l’extraordinària simplicitat i perfecció del dibuix, donen una gran delicadesa al conjunt del llibre, un sentit poètic elegíac i melangiós que s’adiu amb el text sense tractar mai de realitzar-ne una representació conceptual literal”

Eliseu Trenc. Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Barcelona: Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977


Apel·les Mestres és una altra figura destacada. La coberta d’Abril mostra l’habilitat de Mestres com a dibuixant de la natura amb una precisió exquisida i subtil així com la influència del japonisme en l’estilitzada composició.

Abril_1

Apel·les Mestres . Abril, poema ciclich. Barcelona : [s.n.], 1911

Abril_2

Apel·les Mestres . Abril, poema ciclich. Barcelona : [s.n.], 1911

L’editorial més emblemàtica del modernisme català va ser la impremta Oliva de Vilanova. Allà es va imprimir el petit fulletó de l’Associació Wagneriana, la portada del qual fa palesa la inspiració en les fonts de l’art japonès que caracteritza les arts gràfiques d’aquest període.

wagner

Associació Wagneriana. Vilanova i la Geltrú: Oliva Impressor, 1906

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Els llibres de Le Corbusier

Corbu_Vitrina

Coincidint amb l’exposició Le Corbusier: un atles de paisatges moderns celebrada al CaixaFòrum de Barcelona, presentem una mostra de llibres de l’arquitecte.

Una de les facetes més rellevants de l’obra de Le Corbusier és la creació de llibres dels quals no només va ser l’autor del contingut sinó també el responsable de la composició gràfica. La seva producció editorial s’inicia amb Étude sur le mouvement d’art décoratif en Allemagne (1912) i es tanca amb L’Atelier de la recherche patiente (1960) on fa un compendi de la seva obra i, en un capítol final, s’atribueix una bibliografia de 35 títols.

Per Le Corbusier els llibres són sobre tot un mitjà de disseminació d’idees més propi de la producció en sèrie que no pas de l’activitat artística associada a la bibliofilia. Els llibres que produeix presenten la seva obra com una síntesi de les arts. Arquitectura, urbanisme i art es fusionen en superposicions de fotografies, il·lustracions, text i taques transparents de colors que creen associacions evocadores.

Els seus llibres són artefactes extraordinaris que recullen un ideari arquitectònic cabdal del segle xx. Amb un llenguatge poètic i un grafisme excepcional, Le Corbusier va copsar l’essència mateixa de l’Arquitectura des de les arrels. Harmonia, humanisme i compromís amb el seu temps caracteritzen el llegat de Le Corbusier: l’obra construida i l’obra impresa.

le-corbusier2

Llista dels llibres exposats:

1. Une petite maison. Zürich: Girsberger, 1954

2. Poésie sur Alger. Paris: Falaize, 1951

3. Sur les 4 routes. Paris: Gallimard, 1941

4. L’architecture d’aujourd’hui, Numéro special Le Corbusier, 1948

 5. L’Atelier de la recherche patiente. Paris: Vincent & Fréal, 1960

6. Voyage d’Orient: sketchbooks. New York : Rizzoli, 1988 (facsímil)

 7. Entretien avec les étudiants des écoles d’architecture. Paris: Éditions de Minuit, 1957

8. Ronchamp. Suttgart: Gerd Hatje, 1957

9. Claviers de couleurs. Basel: Salubra, 1931 (facsímil)

10.Enchantillons de couleurs. Basel: Salubra, 1959 (facsímil)

11. Manière de penser l’urbanisme. Neuchâtel: Gonthier, 1963

12. Les plans de Paris. Paris: Éditions de Minuit, 1956

 13. Le Corbusier: the graphic work. Zürich: Heidi Weber, 2004

14. Les trois établissements humains. Paris: Denoël, 1945

15. Textes et dessins pour Ronchamp. Paris: Éditions Forces Vives, 1965

16. Vers une architecture. Paris: Vincent & Fréal, 1958

17. L’art décoratif d’aujord’hui. Paris: Vincent & Fréal, 1959

18. Précisions sur un état présent de l’architecture et de l’urbanisme. Paris: Vincent & Fréal, 1960

19. Le Modulor. Boulogne: Éditions de l’Architecure d’Aujourd’hui, 1950-1955 (facsímil)

A l’entrada de la biblioteca es mostren dues maquetes, la Ville Savoye i la capella de Ronchamp.

“Yo tenía veintitrés años de edad cuando llegué, tras cinco meses de viaje, ante el Partenon de Atenas (…) Quiero creer que la lógica debe explicar que todo está aquí resuelto según la más insuperable fórmula; pero el gusto, mejor dicho el corazón, que conduce a los pueblos y dicta su credo, ¿por qué a pesar de un deseo a menudo de sustraerse a él, se lleva de nuevo, por qué lo llevamos de nuevo a la Acrópolis, al pie de los templos?. En mí es un problema inexplicable. ¡Cuántas veces mi persona se ha dejado llevar por un entusiasmo absoluto ya frente a las obras de otras razas, de otros períodos, de otras latitudes! ¿Pero por qué, después de tantas obras debo designarlo como el Maestro incontestable el Partenón, cuando surge de su bandeja de piedra e inclinarme… ante su supremacía (…) Durante semanas, toqué con mis manos inquietas, respetuosas, asombradas, esas piedras que, puestas en pie y a la altura deseada, interpretaron una de las músicas más formidables que existen: clarines sin llamado, verdad de los dioses. Palpar es una segunda forma de la vista. La escultura o la arquitectura pueden acariciarse cuando el éxito inscrito en sus formas provoca el avance de la mano”.

Voyage d'Orient : sketchbooks / Ch.-E. Jeanneret, Le Corbusier; edited by Giuliano Gresleri. New York : Rizzoli, 1988 (facsímil)

Voyage d’Orient : sketchbooks / Ch.-E. Jeanneret, Le Corbusier; edited by Giuliano Gresleri. New York : Rizzoli, 1988 (facsímil)

” El arquitecto, por el ordenamiento de las formas, obtiene un orden que es una pura creación del espíritu; por las formas, afecta intensamente nuestros sentidos provocando emociones plásticas; por las relaciones que crea, despierta en nosotros profundas resonancias, nos da la medida de un orden que se siente de acuerdo con el del mundo, determina reacciones diversas de nuestro espíritu y de nuestro corazón; y entonces percibimos la belleza”.

Poésie sur Alger. Paris: Falaize, 1951

Poésie sur Alger. Paris: Falaize, 1951

Poésie sur Alger. Paris: Falaize, 1951

“La arquitectura es el juego sabio, correcto y magnífico de los volumenes reunidos bajo la luz. Nuestros ojos estan hechos para ver las formas bajo la luz: las sombras y los claros revelan las formas. Los cubos, los conos, las esferas, los cilindros o las pirámides son las grandes formas primarias que la luz revela bien: la imagen de ellas es clara y tangible, sin ambigüedad. Por esta razón son formas bellas, las más bellas. Todo el mundo está de acuerdo con esto: el niño, el salvaje y el metafísico. Es la condición esencial de las artes plásticas”.

Entretien avec les étudiants des écoles d’architecture. Paris: Éditions de Minuit, 1957

Entretien avec les étudiants des écoles d’architecture. Paris: Éditions de Minuit, 1957

“El ojo del espectador se mueve en un lugar compuesto por calles y casas. Recibe el impacto de los volúmenes que se mueven en torno a él. Si estos volúmenes son formales… si el ordenamiento que los ocupa expresa un ritmo claro… si las relaciones de los volúmenes y el espacio tienen proporciones justas, el ojo trasmite al cerebro sensaciones coordinadas, y el espíritu obtiene de ellas satisfacciones de un orden elevado: esto es arquitectura”.

Corbu_Petite_10

Une petite maison. Zürich: Girsberger, 1954

Une petite maison. Zürich: Girsberger, 1954

“Desde 1910, creí en la virtud tonificante y purificante de la leche de cal. La práctica me ha demostrado que para hacer destacar la alegría del blanco, era necesario rodearlo del poderoso rumor de los colores. Discerniendo en el hormigón armado el germen del “plano libre”… fui conducido a la policromía arquitectónica, hacedora de espacio, de diversidad, respondiendo a los ímpetus del alma y pronta, en consecuencia, a acoger los movimientos de la vida. La policromía se presta a la expansión de la vida misma”.

Claviers de couleurs. Basel: Salubra, 1931 (facsímil)

CorbuClavier19

Claviers de couleurs. Basel: Salubra, 1931 (facsímil)

Claviers de couleurs. Basel: Salubra, 1931
(facsímil)

“Sucintamente, decimos que la arquitectura es circulación interior y no por razones exclusivamente funcionales (…) pero muy especialmente por razones de emoción (…).La buena arquitectura “se camina” y “se recorre” tanto adentro como afuera. Es la arquitectura viva”.

Le Modulor 2. Boulogne: Éditions de l’Architecure d’Aujourd’hui, 1955 (facsímil)

Le Modulor 2. Boulogne: Éditions de l’Architecure d’Aujourd’hui, 1955 (facsímil)

“No se ha consagrado ninguna atención a lo que constituye la vida de todos los seres: lo cotidiano, esos momentos y esas horas pasadas día tras día, desde la infancia hasta la muerte, en esas habitaciones, sitios cuadrados y simples que pueden ser emocionantes, constituyendo, en realidad, el teatro primordial donde actúa nuestra sensibilidad, desde el momento mismo en que abrimos nuestros ojos a la vida.”

Corbu_Vers_3

Vers une architecture. Paris: Vincent & Fréal, 1958

Vers une architecture. Paris: Vincent & Fréal, 1958

“El hombre está en las calles de la ciudad y helo aquí, después de ciertos actos sucesivos, fuera de la ciudad, en el campo. La arquitectura no lo ha abandonado un instante: muebles, habitación, luz solar o artificial, respiración y temperatura, disposición y servicios de su vivienda, la vivienda, la calle; el sitio urbano; la ciudad; la palpitación de la ciudad; el campo, sus caminos, sus puentes, sus casas, verde y cielo, naturaleza. La arquitectura y el urbanismo han reaccionado verdaderamente sobre todos sus gestos. Arquitectura es todo: su silla y su mesa, sus muros y sus habitaciones, su escalera o su ascensor, su calle, su ciudad…Urbanismo en todo, desde que se levanta de su silla: sitio de su vivienda, sitio de su barrio; el espectáculo de las ventanas adornadas…la vida de la calle, el dibujo de la ciudad.”

Corbu_Plans_1

Les plans de Paris. Paris: Éditions de Minuit, 1956

Les plans de Paris. Paris: Éditions de Minuit, 1956

“Formular claramente, animar la obra con una unidad, darle una actitud fundamental, un carácter: pura creación del espíritu. Se admite para la pintura y para la música; pero se rebaja la arquitectura a sus causas utilitarias (…) Esto es construcción, esto no es arquitectura. Existe la arquitectura cuando existe una emoción poética. La arquitectura es cosa plástica. La plástica es aquello que se ve y se mide con los ojos.”

Corbu_Ronchamp_9

Textes et dessins pour Ronchamp. Paris: Éditions Forces Vives, 1965

Textes et dessins pour Ronchamp. Paris: Éditions Forces Vives, 1965

Corbu_Romchamp_2

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

L’època de les avantguardes en la col·lecció de la Biblioteca Enric Bricall

Coincidint amb l’exposició de Jesús Morentin en homentage a Hendrik Nicolaas Werkman, la Biblioteca d’ELISAVA presenta una selecció de documents del Fons de Reserva Enric Bricall relacionats amb l’avantguarda gràfica europea de principis del segle XX.

_MG_3226

En la mostra estan representats els moviments d’avantguarda d’entreguerres amb exemples que fan un ús innovador de la tipografia i el fotomuntatge. Futurisme, dadaisme, neoplasticisme i constructivisme constitueixen la base d’una veritable revolució gràfica que va recórrer Europa amb una xarxa de revistes, exposicions, manifestos i dissenyadors que són protagonistes d’una renovació radical del llenguatge visual del segle passat.

_MG_3234

Aquesta època d’experimentació artística és un dels arguments principals de la col·lecció del Fons de Reserva ja que representa el llegat espiritual, ideològic i cultural de la modernitat, un patrimoni valuós que pot esdevenir font d’inspiració per als futurs professionals que es formen a ELISAVA.

_MG_3247

Aquesta és la llista completa dels documents del Fons de Reserva Enric Bricall mostrats a l’exposició:

Raoul Hausmann
Club Dada, nº 1 (Berlín, 1918)
Der Dada, nº 1 (Berlín, 1919)

 clubdada
_
Enrico Prampolini
“Xarxa de revistes” en la contracoberta de Noi, nº 6/7/8/9 (Roma, 1924) i coberta del nº 10/11/12 (París, 1925)
_
Theo van Doesburg
Mecano, nº 4/5 (Leiden, 1923)
_
Theo van Doesburg
De Stijl, nº 12, sèrie XI (Leiden, 1924-25)
_
El Lissitzky
ABC, nº 2, sèrie 2 (Basilea, 1927-28)
ABC
_
Frits Lensvelt
Wendingen, vol. 4, nº 9/10 (Amsterdam, 1921)
_
B. Bijvoet & J. Duiker
Wendingen, vol. 4, nº 12 (Amsterdam, 1921)
Wendingen cover 3
_
Lajos Kassak
Einladung 1. aktivistischer Kunstabend
Suplement de la revista MA (Viena, 1925)
_
Filippo Tommaso Marinetti
Les mots en liberté futuristes
Milà: Edizione Futuriste di Poesia, 1919
Marinetti_Mots_9
_
Fortunato Depero
Depero futurista, 1913-1927
Milà: Edizione della Dinamo, 1927
DSC00068
_
El Lissitzky
Die Kunstismen, 1914-1924
Zuric: Eugen Rentsch, 1925
_
Karel Teige
S lodí jez dovází caj a kávu : poesie / Konstantin Biebl
Praga: Odeon, 1928
Teige_Biebl_5
_
Cobertes d’estil cubista
Txecoslovàquia, 1918, 1919, 1926
_
Piet Zwart
Monografies sobre cinema (Rotterdam)
Duitsche filmkunst (1931)
Dertig jaar film (1932)
De Geluidsfilm (1933)
_
Piet Zwart
Anuncis publicitaris per la companyia NKF Nederlandsche Kabelfabriek (1932)
_
Paul Schuitema
Rationalisatie en de 6 urige arbeidsdag / Arthur Müller Lehning
Amsterdam : Nederlandsch Syndicalistisch Vakverbond, 1931
_
Paul Schuitema
De 8 en opbouw, vol. 7, nº 3 (Amsterdam, 1936)
_
Ladislav Sutnar
Col·lecció de les obres de George Bernard Shaw de l’editorial Druzstevní práce, Praga
Drobnosti (1930)
Druhý ostrov Johna Bulla (1931)
Clovek nikdy neví (1931)
sutnar_shaw_1
_
John Heartfield
Petroleum / Upton Sinclair
Berlin : Malik-Verlag, 1927
_
Ladislav Sutnar
Prazská dramaturgie / K. H. Hilar
Praga: Sfinx, 1930
Rozloucení s jihem: verse / Jirí Mahen
Praga: Druzstevní práce, 1934
Prazska
_
Heinz & Bodo Rasch
Gefesselter Blick
Stuttgart: Wissenschaftlicher Verlag Dr. Zaugg, 1930
_
Kurt Schwitters
Paper de cartes per l’Ajuntament de Hannover (1931)
_
Kurt Schwitters, Käte Steinitz & Theo van Doesburg
Die Scheuche
Hannover: Apossverlag, 1925
Scheuche_7
_El Lissitzky
Dlia golosa / Vladimir Majakovskijç
Berlín: Gosudarstvennoe izdatel’stvo, 1923
Lissitzky_Golosa_13
_
Herbert Bayer
Bitllets d’1 i 2 milions de marcs alemanys (1923)
Bayer_Notgeld_1
_
Max Bill
Information (Zuric, 1932-1933)
Information_Bill_1
_
László Moholy-Nagy
Telehor, vol. 1, nº 1/2 (Brno, 1936)
_
Grafista desconegut
Kniha o chudobe a smrti / Rainer Maria Rilke
Veselí : Edice Izmael, 1927
_
Karel Teige
Na vlnách TSF: poesie / Jaroslav Seifert
Praga: Nakladatelství V. Petra, 1925
Seifert
_
Hendrik Nicolaas Werkman
The next call (Groningen, 1923-1926)
[facsímil] Utrecht: André Swertz, 1995
NextCall
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Nova exposició a la Biblioteca

_MG_2955

Inaugurem una nova exposició a la biblioteca dedicada a l’univers infantil. Presentem Die träumenden Knaben (Els nois somiadors) un estrany conte publicat per la Wiener Werkstätte il·lustrat per Oskar Kokoschka.

L’any 1907 Fritz Waerndorfer, el patrocinador financer de la Wiener Werkstätte, va encarregar a Kokoschka, en aquell moment encara un estudiant a l’escola de belles arts de Viena, que fes un conte de fades per als seus fills. La resposta de l’artista va ser aquest llibre inquietant sobre el despertar de la sexualitat adolescent ambientat en una illa remota lluny de la civilització burgesa.

Knaben2 Knaben3 Knaben4 Knaben5 Knaben6 Knaben7

L’obra està dedicada a Gustav Klimt l’influència del qual queda palesa en el format quadrat de les il·lustracions que comprimeixen el text en una estilitzada columna lateral. Les litografies de colors plans i brillants presenten les figures delineades en negre amb perspectives poc convencionals i un aire primitivista carregat de simbolisme que anuncia l’evolució de l’artista a un estil expressiu i provocador. El llibre va generar un cert rebuig ja que no es considerava adeqüat, ni pel contingut ni per l’estètica, per al públic infantil . En conseqüència es van vendre poc exemplars. De l’edició original de 500 còpies van sobrar 275 exemplars que van ser posats a la venda deu anys després per l’editor Kurt Wolff de Leipzig. L’exemplar que exposem és una reproducció facsímil editada el 1968.

També vinculada a la Wiener Werkstätte és la versió de Franz Keim de la saga dels Nibelungs il·lustrada per Carl Otto Czeschka. Aquest petit llibre de format gairebé quadrat conté vuit il·lustracions a doble pàgina amb una interpretació estilitzada del món medieval en l’estètica pròpia de la Viena de fi de segle. El llibre formava part d’una col·lecció destinada al públic juvenil i amb el seu estil elegant i sofisticat constitueix un exemple del Gesamtkunstwerk, l’obra d’art total en la qual tots els elements segueixen una mateixa idea artística. Carl Otto Czeschka va ser un artista vinculat als Tallers Vienesos amb els quals va col·laborar juntament amb Koloman Moser i Josef Hoffmann. També va ser professor a l’acadèmia vienesa de belles arts on un dels seus deixebles va ser, precisament, Oskar Kokoschka.

Nib1 Nib2 Nib3 Nib4 Nib5 Nib6 Nib7 Nib8

Nib9

El mateix any que es publicava aquesta segona edició dels Nibelungs, Bruno Taut ideava un fràgil joc de construcció a base de peces de vidre acolorit. La joguina resulta incongruent pel que fa a forma, funció i material però transmet la fascinació mística de Taut pel color i la transparència permetent construir (amb molta cura) petites arquitectures utòpiques.

Taut

En la mateixa època en que Bruno Taut i Paul Scherbart formulaven les seves teories expressionistes sobre l’arquitectura del cristall, Käthe Kollwitz retratava la classe obrera en els seus gravats. Casada amb un metge que exercia en els barris més pobres de Berlin, Kollwitz era testimoni de les duríssimes condicions de vida dels més desfavorits però també de moments de tendresa com el gravat que mostrem. Pertany a una carpeta publicada el 1924 que conté una selecció de la seva obra.

Kollwitz_Mutter_mit_kind_Kl110b

Kollwitz5

El més petit de tots és l’obra més emblemàtica de la il·lustradora catalana Lola Anglada. L’any 1937 el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya li encarregà un conte inspirat en aquest petit personatge, un nen milicià que crida a lluitar contra les forces feixistes. Aquesta mascota havia estat creada prèviament per l’escultor Miquel Paredes en forma de figureta que es venia per recaptar fons per la causa republicana. Lola Anglada va imaginar i il·lustrar les aventures que apareixen recollides en el llibre amb l’afany de fomentar una nova societat catalana més justa i cívica, regida pels valors republicans d’igualtat, llibertat i fraternitat.

Petit0

Petit1

Vladimir Lebedev és un dels il·lustradors més representatius de l’avantguarda soviètica i l’artífex d’una veritable revolució en l’àmbit de la il·lustració de contes infantils. El llibre que mostrem es la versió holandesa de 1930 del conte de Samuel Marshak titulat “Equipatge” traduït com “El viatge per Rússia”. L’any 1929 el Stedelijk Museum d’Amsterdam va organitzar una exposició de la nova literatura infantil russa que posava als infants en contacte amb l’estètica radical dels moviments avantguardistes: constructivisme, suprematisme, cubisme, futurisme. Coincidint amb l’exposició es va crear la col·lecció Russische Prentenboeken (“Llibres il·lustrats russos”) que traduia els llibres al neerlandès. L’exemplar de la Biblioteca és un d’aquests llibres.

Lebedev_1

Lebedev_2 Lebedev_3 Lebedev_4 Lebedev_5

Dins d’aquest corrent innovador de la literaura infantil s’inscriu també el llibre Panorama du fleuve. L’obra pertany a la col·lecció Père Castor fundada l’any 1931 dins l’editorial parisenca Flammarion.

Panorama_1 Panorama_2 Panorama_3 Panorama_4

Panorama_5

La col·lecció mostrava un compromís amb l’esperit de renovació pedagògica i estètica del moment i col·laborava amb artistes de l’avantguarda soviètica, com ara Alexandra Exter, il·lustradora del Panorama que mostrem. Exter, que vivia a París des de 1924, havia estat professora a l’escola de belles arts de Kiev (Ucrània) on va donar classes a un dels altres protagonistes de la nostra exposició, Issachar ber Ryback.

issachar3 issachar1 issachar2

Després de la Revolució Russa, Ryback, al igual que els seus contemporanis Lissitzky o Chagall també russos jueus com ell, va tractar de redefinir la cultura jiddisch des d’una posició avantguardista. Va il·lustrar diversos contes populars on els elements tradicionals i el folklore jiddisch són tractats amb una estètica sorprenentment moderna.

Ryback1

L’avantguarda holandesa està representada per Het vlas, un conte d’Andersen il·lustrat per Bart van der Leck segons els principis de De Stijl i per una de les obres cabdals de Piet Zwart, Het boek van PTT, un manual d’instruccions adreçat als infants sobre el servei de correus que constitueix un document extraordinari per l’ús magistral del fotomuntatge, la il·lustració i la tipografia.

vlas1

ptt

A més, mostrem una maqueta per muntar de paper del cèlebre carretó que Rietveld va dissenyar per un dels seus fills. La joguina constitueix un veritable manifest de De Stijl per l’ ús de formes geomètriques i colors primaris.

BeachBuggy

rietveld1

La gosseta Dasenka és inmensament popular a Txecoslovàquia des de que Karel Capek va publicar les seves aventures el 1933. Ha tingut nombroses reedicions però l’edició que ens interessa és la que va dissenyar Karel Teige, mestre de l’avantguarda txeca. La imatge d’un cadell de fox terrier és, sense dubte, un element infal·lible per entendrir l’espectador però Teige no insisteix en els aspectes més sentimentals i composa la pàgina amb el rigor del fotomuntatge constructivista.

Dasenka0

clip_image001

Un altre animal present a l’exposició és el mico de fusta de tec i limba dissenyat pel danès Kay Bojesen l’any 1951. Bojesen va crear tota una família d’animals de joguina al llarg dels anys 50 del segle XX en un moment en el que el disseny escandinau era molt apreciat i s’identificava per la qualitat artesanal i material dels seus productes.

KAY BOJESEN

Bruno Munari està representat per dos llibres i un joc. Els llibres són força especials ja que no són per llegir sinó per experimentar sensacions alternatives a la lectura a través del llibre com a artefacte. Es tracta d’un Libro illeggibile de 1984 composat per fulls de colors de diferents formes i de dos exemplars dels Prelibri (1980) una col·lecció de dotze llibrets en que les textures i els jocs visuals substitueixen la paraula impresa. El joc és l’anomenat Più e meno, creat conjuntament amb Giovanni Belgrano, una sèrie de dibuixos sobre fulls d’acetat transparent que permeten la creació de múltiples escenaris a través de l’estratificació d’elements. El joc és de 1970 i suposa el desenvolupament d’una idea anterior plasmada en el llibre de 1968 Nella nebbia di Milano (Dins la boira de Milà)que jugava amb la noció de transparència i opacitat a través de la superposició d’imatges.

Munari_Illeggibile

prelibri3

piuemeno1

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Nova exposició a la vitrina de la biblioteca d’ELISAVA

Per inaugurar el curs 2013-2014 dediquem la vitrina de la Biblioteca a l’obra de Charles i Ray Eames. Hem organitzat una petita exposició amb material del Fons de Reserva Enric Bricall que inclou llibres, jocs de cartes i una maqueta de la casa dels dissenyadors acompanyada de la pel·lícula que li van dedicar així com imatges dels mobles que van dissenyar al llarg de la seva carrera.

Charles-Ray-Eames-Portrait

Charles Eames i la seva esposa i col·laboradora Ray ocupen un lloc clau en la història del disseny del segle XX. Amb una obra multidisciplinar que s’inicia l’any 1941 i abasta fins la dècada de 1970, els seus dissenys de mobles i joguines, d’exposicions, llibres i películes i, fins i tot l’arquitectura i els interiors de la seva casa, constitueixen un llegat profundament humanista que transmet uns valors plenament vigents per a les noves generacions de dissenyadors del segle XXI.

IMG_1610

La producció dels Eames s’inscriu en el panorama nordamericà de posguerra, en un moment d’optimisme en el qual l’objectiu del disseny era millorar la societat. Charles i Ray compartien l’ideari modern d’un disseny centrat en les persones. Segons la filosofia dels Eames els ciutadans no eren simples consumidors sinó els destinataris d’objectes de qualitat, bells i honestos, en tota la seva dimensió material i poètica.

eames_house_bn

El Case Study House Program va ser un projecte llegendari de disseny arquitectònic patrocinat per la revista californiana Arts & Architecture a la dècada de 1940. L’objectiu era desenvolupar prototips d’habitatges assequibles que combinessin la tecnologia moderna amb el disseny contemporani. Charles i Ray Eames van crear una de les obres cabdals dins d’aquest programa l’any 1949: la Case Study House número 8. La casa consta gairebé exclusivament de components arquitectònics prefabricats que es composen com els blocs en un joc de construcció. És un concepte flexible que permet que les parts s’encaixin de maneres diverses per tal de crear una planta a la mida de l’usuari segons les necessitats de cada família. L’estructura d’acer -que va ser armada en només un dia i mig- resulta visible i teulada, sostres i parets són elements lleugers que es composen per atorgar a la casa l’aspecte d’un collage que combina espais, materials, colors i textures. Es tracta d’una construcció singular realitzada a base d’elements estandaritzats produïts en sèrie: una veritable síntesi d’art i tecnologia.

Eames 020

Cinc anys després els Eames van realitzar una pel·lícula sobre casa seva: House – After Five Years of Living . El film va ser creat a base de diapositives que Charles havia realitzat entre 1949 i 1955 i mostra un passeig per la casa i els seus voltants, delectant-se en els objectes: mobles, flors, detalls constructius… Constitueix un assaig experimental sobre la contemplació de l’arquitectura a través del mitjà cinematogràfic. La idea és que amb la imatge fixa es mostren millor els detalls que no pas amb un recorregut càmera en mà. El resultat és un poema visual que transmet a l’espectador la qualitat i l’atmòsfera de la casa.

Existeixen diferents versions en diversos tamanys dels jocs de cartes anomenats House of Cards. Consisteixen en cartes il·lustrades provistes de ranures que permeten fer construccions encaixant-les entre elles. Les imatges mostrades són paradigmàtiques de la filosofia de Charles i Ray Eames: la bellesa poètica de les coses quotidianes (“…the uncommon beauty of common things…”). El missatge que volen transmetre és que només cal observar els nostre entorn més inmediat -els objectes que fem servir a diari- per apreciar l’art en la seva forma més pura. El revers de les cartes petites i mitjanes porta imprès un asterisc, una figura que es va convertir en el logotip de la Eames Office

5036196449_d3e671b398 5036814792_7ee221929f

Giant_1

 L’any 1941 el Museu d’Art Modern de Nova York va convocar un concurs de disseny de mobles. Els Eames i Eero Saarinen van presentar prototips fets a mà que constitueixen la base dels mobles de fusta contraplacada de la dècada de 1940 produïts per Herman Miller fins als nostres dies. Les obres presentades van quedar recollides en el  catàleg Organic design in home furnishings. Des d’aquell primer prototip presentat al concurs, el MoMA va seguir la trajectòria del dissenyadors  ingressant  més de 50 mobles dels Eames en la seva col·lecció de disseny al llarg de 40 anys. noyes_organic_design

Aquestes adquisicions apareixen documentades en la publicació d’Arthur Drexler (cap del departament d’arquitectura i disseny del museu) Charles Eames : furniture from the design collection, The Museum of Modern Art, New York.  Observem que l’autoria dels dissenys només s’atribueix a Charles. Encara haurem d’esperar unes dècades per a que la figura de Ray sigui justament reivindicada, especialment per l’autora Pat Kirkham en el seu llibre de 1995 Charles and Ray Eames, designers of the twentieth century .

En el número del 24 de març de 1958, la revista Life dedicava un article a l’anomenada “Solar Do-Nothing Machine“, una joguina accionada per energia solar dissenyada per Charles i Ray Eames. Es tractava d’un encàrrec de l’empresa Alcoa (Aluminum Company of America) per promocionar l’ús de l’alumini.

01181040.jpg

L’obra de referència sobre Charles i Ray Eames segueix sent  el llibre Eames Design, the Work of the Office of Charles and Ray Eames (1989) editat pel també matrimoni John i Marilyn Neuhart, col·laboradors amb l’Eames Office des de la dècada dels cinquanta, i la mateixa Ray, que va morir un any abans de la publicació del llibre. Es tracta d’un catàleg exhaustiu i raonat de tota la producció dels dissenyadors en els diferents àmbits creatius que van practicar: mobles, gràfisme, joguines, pel·lícules, disseny d’exposicions, etc. És una obra no només erudita, rigorosa, informativa i ben documentada sinó també d’un grafisme excel·lent, una mostra més de la qualitat de tots els productes dels Eames. En aquest sentit podem considerar aquest llibre com el darrer projecte de la Eames Office, l’obra final que culmina el corpus creatiu dels dissenyadors, la conclusió de l’univers de Charles i Ray Eames.

eames_design_neuhart

John i Marilyn Neuhart són dos autors recurrents en l’extensa bibliografia sobre els Eames. Amics i col·legues dels dissenyadors, són els responsables de la publicació més recent sobre la parella, una obra monumental de 800 pàgines en dos volums, The Story of Eames Furniture publicada el 2010 . De moment constitueix la darrera paraula sobre el tema.

story

Els Neuhart van organitzar la primera exposició dedicada a Ch. i R. Eames l’any 1976 quan l’Eames Office encara estava en actiu. El títol de l’exposició Connections fa referència a una de les cites de Charles Eames: “Eventually everything connects -people, ideas, objects… the quality of the connections is the key to quality per se” (Finalment tot està connectat –gent, idees, objectes…la qualitat de la connexió és la clau de la qualitat en ella mateixa). La coberta està il·lustrada amb uns núvols en un cel blau, una imatge icònica que els dissenyadors van utilitzar com a fons en diverses sessions fotogràfiques i pel·lícules.

connections

Aquest motiu reapareix en el catàleg de la subhasta celebrada a Chicago el 2010, el lot estrella de la qual era l’arxiu de John i Marilyn Neuhart.

Eames_Wright

La venda d’aquests documents, però, va ser impugnada pels hereus i, finalment, el lot va ser retirat de la venda. Hi ha hagut vàries subhastes dedicades exclusivament a l’obra dels Eames (la primera de les quals es va celebrar a la casa Bonham’s de Londres l’11 de novembre de 1998), una manifestació de l’interès creixent en la seva obra per part de museus i col·leccionistes privats.

El 1957 Ch. i R. Eames van ser consultats pel govern indi sobre la qüestió de l’impacte del disseny i la tecnologia occidentals en la cultura india. La parella va realitzar un viatge al país i elaborà l’anomenat “India Report” en el qual recomenava la creació d’una entitat que hauria de promocionar les petites indústries en la producció qualitativa d’objectes de consum. Sobre la base de l’informe dels Eames es va crear l’any 1961 el National Institute of Design a la ciutat d’Ahmedabad.

Eames India Report

La fascinació per la ciència és una constant en els projectes duts a terme per la parella. Un dels més cèlebres és el film Powers of Ten que tracta sobre el tamany relatiu de l’univers a través d’un viatge des de la inmesitat dels cosmos a l’escala microscòpica de la cèl·lula d’un ésser humà. A més de la pel·lícula es va editar un llibre  que també té versió en castellà.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Nova vitrina a la Biblioteca

Hem inaugurat una vitrina que ens permetrà anar exposant els documents que formen part del Fons de Reserva Enric Bricall dins de l’espai de la Biblioteca. Per començar mostrem una part dels exemples més destacats de la col·lecció. Alguns d’ells ja han aparegut en el bloc al llarg d’aquests mesos. Esperem la vostra visita!

Depero_1

Depero_72

Fortunato Depero. Depero futurista (1927), coberta i pàgines interiors

DeStijl_1

Theo van Doesburg. Revista De Stijl, núm. 12 (1924), coberta

Sutnar_Opera_2

Ladislav Sutnar. Programa de mà de l’òpera Otello (1930)

Lissitzky_Quadrats_Hol_2

Lissitzky_Quadrats_Hol_5

El Lissitzky. Suprematisch worden: van twee kwadraten in 6 konstrukties (1922), pàgines interiors

Bayer_BreuerMetallmobel_5

Herbert Bayer. Breuer Metallmöbel (1927)

Kirchner_Umbra_3

Ernst Ludwig Kirchner. Umbra vitae (1924), guardes del llibre

Teige_Biebl_1

Teige_Biebl_8

Karel Teige. S lodí jez dovází caj a kávu (1928), coberta i portada

Schwitters_Scheuche

Kurt Schwitters. Die Scheuche (1925), coberta

Bayer_Notgeld_3

Herbert Bayer. Bitllets de banc (1923)

Lissitzky_Golosa_1

Lissitzky_Golosa_6

El Lissitzky. Dlia golosa (1923), coberta i pàgines interiors

Sutnar_Shaw_4

Ladislav Sutnar. Dues obres de George Bernard Shaw (1930 i 1931), cobertes

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Carlo Mollino

Els mobles i els interiors de Carlo Mollino tenen una força expressiva tan gran que la qüestió de la funcionalitat passa a ser secundària. Viure en els espais dissenyats per Mollino requereix un compromís ferm amb l’estrany univers del seu creador.

Mollino_1

Aquest és el cas dels projectes presentats en el llibre Carlo Mollino, interni in piano-sequenza , dues intervencions d’interiorisme domèstic (1938-1947) i un saló de ball a la ciutat italiana de Torí (1959).

Mollino_2

Mollino_3

Mollino_4

Els interiors de Mollino semblen escenaris teatrals. El seu barroquisme crea ambients refistolats plens de connotacions surrealistes i oníriques.

Mollino_5

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari