Per començar, quatre joguines i un llibre il·lustrat

Per començar el bloc no parlarem de llibres sinó de joguines. El disseny de jocs i joguines així com els llibres il·lustrats per a infants són temes recurrents en la col·lecció del Fons de Reserva Enric Bricall. D’entre els artefactes presents a la col·lecció en destaquem cinc per inaugurar el bloc:

El joc de construcció d’Alma Siedhoff-Buscher segueix perfectament l’ideari de la Bauhaus expressat en el lema “Art i Tècnica: una Nova Unitat”. Gropius volia que els tallers de l’escola fossin laboratoris per a la indústria i que els productes/prototips que es desenvolupessin fossin bells, útils, de fàcil manteniment, durables, produïts amb el mínim material i al mínim cost. Amb la seva economia de mitjans característica, el Bauspiel d’Alma Siedhoff-Buscher creat l’any 1923, certament s’apropa molt a aquest objectiu. El joc permet múltiples combinacions de les peces però només és possible una combinació per tornar a guardar les peces dins la capsa de cartó. El nen pot deixar volar la seva imaginació tant com vulgui però al final es produeix sempre una tornada a l’ordre amb la construcció obligatòria d’un trencaclosques tridimensional que encaixa perfectament en el seu contenidor. Hi ha, doncs, una voluntat pedagògica de fomentar la creativitat de l’infant però també d’inculcar valors com ara la reflexió, l’ordre i la disciplina.

 

 

 

El joc d’Enzo Mari té un esperit similar, però aquí els cossos geomètrics purs i abstractes han estat substituïts per une formes força orgàniques: un porc, un cangur, un crocodil, un elefant… fins a un total de 16 animals. Resulta fascinant comprovar que aquest petit zoològic, amb tota la seva complexitat curvilínia, sorgeix d’un sol rectangle de fusta i com les peces s’entrellaçen en el seu estoig amb una sola línia contínua i fluïda. El trencaclosques va ser dissenyat l’any 1957 i produït per l’empresa Danese Milano. Des de 2003 es fan edicions limitades, a una de les quals pertany el nostre exemplar.

Un joc de construcció ben diferent és el de Charles i Ray Eames. S’anomena “House of Cards” i va ser dissenyat l’any 1952. És una versió més estable del clàssic castell de cartes i té una vocació arquitectònica més sofisticada. Hi ha una certa ressonància de la pròpia casa dels Eames construïda a Los Angeles l’any 1949 (Case Study House nº 8). Les imatges que il·lustren les cartes són estranyament nostàlgiques i evocadores i estan molt en sintonia amb l’univers visual dels Eames i especialment amb l’entorn domèstic dels dissenyadors. Efectivament, casa seva estava plena de col·leccions de coses diverses: joguines, artesania, minerals, closques, art tribal, objectes de vidre, figures, etc. Una imatge ben allunyada de l’estereotip de l’interior modern, auster, despullat i sense decoració. Part d’aquesta iconografia característica dels Eames queda reflectida en aquest joc.

“Il venditore di animali” és el número 6 de la col·lecció “I Libri Munari” que l’editorial Mondadori va publicar a Verona l’any 1945. Es tracta dels primers contes il·lustrats de Bruno Munari que ja a partir de 1940 comença a interessar-se per l’univers infantil després de la seva etapa futurista. Són llibres en els que les imatges tenen una gran autonomia expressiva i que recorren a una sèrie d’invencions gràfiques característiques com ara les pàgines troquelades de mides diverses, finestres, fulls desplegables, etc. D’aquesta manera es converteixen en objectes sorprenents, en llibres-joc. La nostra edició és de 1979 de l’Emme Edizione de Milà.

 Com acabada de sortir del conte, al costat del llibre es troba Zizì una mona creada també per Bruno Munari l’any 1952. Es tracta d’una joguina fabricada per la Pirelli en poliuretà, amb ànima de filferro i rostre pintat a mà. La seva essencialitat formal i la seva capacitat d’adoptar múltiples postures la converteixen en un instrument formatiu i estimulant de la imaginació infantil. Així ho va considerar el jurat de la primera edició dels Premis Compasso d’Oro que li va concedir un guardó l’any 1954 per la “forma essenziale che fa tutt’uno nell’espressione con la materia”. Zizì no té massa pretensions però en ella es materialitzen principis bàsics del disseny que ens commouen: forma adequada a la funció, material idoni, emoció.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Per començar, quatre joguines i un llibre il·lustrat

  1. Ludo Tecla ha dit:

    Moltes gràcies per explicar-nos històries d’aquests tres jocs. Ens ha cridat especialment l’atenció el de l’Alma Siedhoff-Buscher.

    Directe al twitter!😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s