Nova exposició a la Biblioteca

_MG_2955

Inaugurem una nova exposició a la biblioteca dedicada a l’univers infantil. Presentem Die träumenden Knaben (Els nois somiadors) un estrany conte publicat per la Wiener Werkstätte il·lustrat per Oskar Kokoschka.

L’any 1907 Fritz Waerndorfer, el patrocinador financer de la Wiener Werkstätte, va encarregar a Kokoschka, en aquell moment encara un estudiant a l’escola de belles arts de Viena, que fes un conte de fades per als seus fills. La resposta de l’artista va ser aquest llibre inquietant sobre el despertar de la sexualitat adolescent ambientat en una illa remota lluny de la civilització burgesa.

Knaben2 Knaben3 Knaben4 Knaben5 Knaben6 Knaben7

L’obra està dedicada a Gustav Klimt l’influència del qual queda palesa en el format quadrat de les il·lustracions que comprimeixen el text en una estilitzada columna lateral. Les litografies de colors plans i brillants presenten les figures delineades en negre amb perspectives poc convencionals i un aire primitivista carregat de simbolisme que anuncia l’evolució de l’artista a un estil expressiu i provocador. El llibre va generar un cert rebuig ja que no es considerava adeqüat, ni pel contingut ni per l’estètica, per al públic infantil . En conseqüència es van vendre poc exemplars. De l’edició original de 500 còpies van sobrar 275 exemplars que van ser posats a la venda deu anys després per l’editor Kurt Wolff de Leipzig. L’exemplar que exposem és una reproducció facsímil editada el 1968.

També vinculada a la Wiener Werkstätte és la versió de Franz Keim de la saga dels Nibelungs il·lustrada per Carl Otto Czeschka. Aquest petit llibre de format gairebé quadrat conté vuit il·lustracions a doble pàgina amb una interpretació estilitzada del món medieval en l’estètica pròpia de la Viena de fi de segle. El llibre formava part d’una col·lecció destinada al públic juvenil i amb el seu estil elegant i sofisticat constitueix un exemple del Gesamtkunstwerk, l’obra d’art total en la qual tots els elements segueixen una mateixa idea artística. Carl Otto Czeschka va ser un artista vinculat als Tallers Vienesos amb els quals va col·laborar juntament amb Koloman Moser i Josef Hoffmann. També va ser professor a l’acadèmia vienesa de belles arts on un dels seus deixebles va ser, precisament, Oskar Kokoschka.

Nib1 Nib2 Nib3 Nib4 Nib5 Nib6 Nib7 Nib8

Nib9

El mateix any que es publicava aquesta segona edició dels Nibelungs, Bruno Taut ideava un fràgil joc de construcció a base de peces de vidre acolorit. La joguina resulta incongruent pel que fa a forma, funció i material però transmet la fascinació mística de Taut pel color i la transparència permetent construir (amb molta cura) petites arquitectures utòpiques.

Taut

En la mateixa època en que Bruno Taut i Paul Scherbart formulaven les seves teories expressionistes sobre l’arquitectura del cristall, Käthe Kollwitz retratava la classe obrera en els seus gravats. Casada amb un metge que exercia en els barris més pobres de Berlin, Kollwitz era testimoni de les duríssimes condicions de vida dels més desfavorits però també de moments de tendresa com el gravat que mostrem. Pertany a una carpeta publicada el 1924 que conté una selecció de la seva obra.

Kollwitz_Mutter_mit_kind_Kl110b

Kollwitz5

El més petit de tots és l’obra més emblemàtica de la il·lustradora catalana Lola Anglada. L’any 1937 el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya li encarregà un conte inspirat en aquest petit personatge, un nen milicià que crida a lluitar contra les forces feixistes. Aquesta mascota havia estat creada prèviament per l’escultor Miquel Paredes en forma de figureta que es venia per recaptar fons per la causa republicana. Lola Anglada va imaginar i il·lustrar les aventures que apareixen recollides en el llibre amb l’afany de fomentar una nova societat catalana més justa i cívica, regida pels valors republicans d’igualtat, llibertat i fraternitat.

Petit0

Petit1

Vladimir Lebedev és un dels il·lustradors més representatius de l’avantguarda soviètica i l’artífex d’una veritable revolució en l’àmbit de la il·lustració de contes infantils. El llibre que mostrem es la versió holandesa de 1930 del conte de Samuel Marshak titulat “Equipatge” traduït com “El viatge per Rússia”. L’any 1929 el Stedelijk Museum d’Amsterdam va organitzar una exposició de la nova literatura infantil russa que posava als infants en contacte amb l’estètica radical dels moviments avantguardistes: constructivisme, suprematisme, cubisme, futurisme. Coincidint amb l’exposició es va crear la col·lecció Russische Prentenboeken (“Llibres il·lustrats russos”) que traduia els llibres al neerlandès. L’exemplar de la Biblioteca és un d’aquests llibres.

Lebedev_1

Lebedev_2 Lebedev_3 Lebedev_4 Lebedev_5

Dins d’aquest corrent innovador de la literaura infantil s’inscriu també el llibre Panorama du fleuve. L’obra pertany a la col·lecció Père Castor fundada l’any 1931 dins l’editorial parisenca Flammarion.

Panorama_1 Panorama_2 Panorama_3 Panorama_4

Panorama_5

La col·lecció mostrava un compromís amb l’esperit de renovació pedagògica i estètica del moment i col·laborava amb artistes de l’avantguarda soviètica, com ara Alexandra Exter, il·lustradora del Panorama que mostrem. Exter, que vivia a París des de 1924, havia estat professora a l’escola de belles arts de Kiev (Ucrània) on va donar classes a un dels altres protagonistes de la nostra exposició, Issachar ber Ryback.

issachar3 issachar1 issachar2

Després de la Revolució Russa, Ryback, al igual que els seus contemporanis Lissitzky o Chagall també russos jueus com ell, va tractar de redefinir la cultura jiddisch des d’una posició avantguardista. Va il·lustrar diversos contes populars on els elements tradicionals i el folklore jiddisch són tractats amb una estètica sorprenentment moderna.

Ryback1

L’avantguarda holandesa està representada per Het vlas, un conte d’Andersen il·lustrat per Bart van der Leck segons els principis de De Stijl i per una de les obres cabdals de Piet Zwart, Het boek van PTT, un manual d’instruccions adreçat als infants sobre el servei de correus que constitueix un document extraordinari per l’ús magistral del fotomuntatge, la il·lustració i la tipografia.

vlas1

ptt

A més, mostrem una maqueta per muntar de paper del cèlebre carretó que Rietveld va dissenyar per un dels seus fills. La joguina constitueix un veritable manifest de De Stijl per l’ ús de formes geomètriques i colors primaris.

BeachBuggy

rietveld1

La gosseta Dasenka és inmensament popular a Txecoslovàquia des de que Karel Capek va publicar les seves aventures el 1933. Ha tingut nombroses reedicions però l’edició que ens interessa és la que va dissenyar Karel Teige, mestre de l’avantguarda txeca. La imatge d’un cadell de fox terrier és, sense dubte, un element infal·lible per entendrir l’espectador però Teige no insisteix en els aspectes més sentimentals i composa la pàgina amb el rigor del fotomuntatge constructivista.

Dasenka0

clip_image001

Un altre animal present a l’exposició és el mico de fusta de tec i limba dissenyat pel danès Kay Bojesen l’any 1951. Bojesen va crear tota una família d’animals de joguina al llarg dels anys 50 del segle XX en un moment en el que el disseny escandinau era molt apreciat i s’identificava per la qualitat artesanal i material dels seus productes.

KAY BOJESEN

Bruno Munari està representat per dos llibres i un joc. Els llibres són força especials ja que no són per llegir sinó per experimentar sensacions alternatives a la lectura a través del llibre com a artefacte. Es tracta d’un Libro illeggibile de 1984 composat per fulls de colors de diferents formes i de dos exemplars dels Prelibri (1980) una col·lecció de dotze llibrets en que les textures i els jocs visuals substitueixen la paraula impresa. El joc és l’anomenat Più e meno, creat conjuntament amb Giovanni Belgrano, una sèrie de dibuixos sobre fulls d’acetat transparent que permeten la creació de múltiples escenaris a través de l’estratificació d’elements. El joc és de 1970 i suposa el desenvolupament d’una idea anterior plasmada en el llibre de 1968 Nella nebbia di Milano (Dins la boira de Milà)que jugava amb la noció de transparència i opacitat a través de la superposició d’imatges.

Munari_Illeggibile

prelibri3

piuemeno1

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s