Les arts del llibre a Europa, 1890-1914

A finals del segle XIX i principis del XX, una nova sensibilitat recorria Europa amb influències diverses i diferents expressions nacionals: Arts and Crafts angleses, Art Nouveau francès, Jugendstil alemany, Secessió vienesa, Escola de Glasgow, Modernisme català. El seu univers decoratiu ens remet a la Natura amb formes que poden ser orgàniques i sinuoses o bé geomètriques i estilitzades. L’Edat Mitjana i el Japó van tenir una gran ascedència en l’estètica d’aquest període. Londres, Glasgow, París, Leipzig, Berlin, Viena, Barcelona van ser escenaris d’una vigorosa renaixença espiritual que va trobar en la il·lustració de llibres un mitjà ideal per manifestar la seva creativitat.

En la darrera dècada del segle XIX, la impremta Kelmscott Press fundada per William Morris va exercir una gran influència en el disseny editorial europeu i va suposar un reinaxement del llibre com a objecte artístic. Tot i que Morris cercava inspiració en el passat medieval, els seus objectius anticipen els ideals moderns pel que fa a tipografia i composició i, en últim terme, a la unitat entre art i tècnica.

kelmscott_chaucer_0

Edward Burne-Jones, William Morris. The Works of Geoffrey Chaucer now newly imprinted. Hammersmith: Kelmscott Press, 1896

“I began printing books with the hope of producing some which would have a definite claim to beauty, while at the same time they should be easy to read and should not dazzle the eye, or trouble the intellect of the reader by eccentricity of form in the letters. I have always been a great admirer of the calligraphy of the Middle Ages, and of the earlier printing which took its place (…) And it was the essence of my undertaking to produce books which it would be a pleasure to look upon as pieces of printing and arrangement of type. Looking at my adventure from this point of view then, I found I had to consider chiefly the following things: the paper, the form of the type, the relative spacing of the letters, the words, and the lines; and lastly the position of the printed matter on the page.”

A Note by William Morris on His Aims in Founding the Kelmscott Press (1895)

kelmscott_chaucer_1

Edward Burne-Jones, William Morris. The Works of Geoffrey Chaucer now newly imprinted. Hammersmith: Kelmscott Press, 1896

The Works of Geoffrey Chaucer va ser publicat el 1896. Representa el triomf de la impremta i una fita en el disseny de llibres de finals del XIX. Conté 87 il·lustracions d’Edward Burne-Jones, el pintor victorià. És l’últim gran projecte de William Morris i constitueix un tribut a la literatura medieval que va inspirar l’argument i l’estil de molts dels seus escrits. El llibre reflecteix la filosofia socialista de Morris perquè recull l’esperit d’una època anterior a la mecanització, quan l’artesà podia dur a terme el seu ofici amb saviesa i harmonia.

kelmscott_chaucer_2

Edward Burne-Jones, William Morris. The Works of Geoffrey Chaucer now newly imprinted. Hammersmith: Kelmscott Press, 1896


En una línia similar està el disseny de la coberta de Charles Ricketts per al llibre de poemes de Thomas Chatterton. Es tracta d’una edició de 1898 per a la qual Ricketts va crear dos papers que recobreixen les tapes i el llom del llibre amb motius i colors diferents. Resulta evident la influència dels papers pintats i els teixits de William Morris.

Ricketts_1

Charles Ricketts. The Rowley Poems of Thomas Chatterton. London: Hacon & Ricketts, 1898


De la mateixa època però amb una sensibilitat totalment diferent són les il·lustracions d’ Aubrey Beardsley per la Salomé d’Oscar Wilde. La primera edició britànica és de 1894 i la primera nordamericana, de 1906. En el seus dibuixos conflueixen algunes de les tendències de final de segle, simbolisme, esteticisme, decadentisme, d’una elegància estilitzada, lleugerament perversa.

Beardsley_Salome

Aubrey Beardsley. Salomé, a tragedy in one act / by Oscar Wilde. Boston: John W. Luce, 1907

“Absinthe is to all other drinks what Aubrey’s drawings are to other pictures; it stands alone; it is like nothing else; it shimmers like southern twilight in opalescent colouring; it has about it the seduction of strange sins. It is stronger than any other spirit and brings out the subconscious self in man.”

Frank Harris. Oscar Wilde, his life and confessions. New York: Brentano’s 1916

Beardsley_Salome_1

Aubrey Beardsley. Salomé, a tragedy in one act / by Oscar Wilde. Boston: John W. Luce, 1907

Beardsley_Salome_2

Aubrey Beardsley. Salomé, a tragedy in one act / by Oscar Wilde. Boston: John W. Luce, 1907

Beardsley_Salome_4

Aubrey Beardsley. Salomé, a tragedy in one act / by Oscar Wilde. Boston: John W. Luce, 1907


Escòcia va tenir una manifestació pròpia de l’art nou de tombants de segle: l’Escola de Glasgow, de la qual Charles Rennie Mackintosh és el seu representant més cèlebre. És un estil que es caracteritza per la geometrització de motius vegetals (la rosa és un element recorrent) i l’extremada estilització de les formes. L’editorial Blackie de Glasgow va publicar nombrosos llibres dissenyats en aquest nou estil. Talwin Morris, el director artístic, va presentar Mackintosh a Walter Blackie, el propietari de l’editorial. L’encontre va ser fructífer donat que Blackie li va encarregar una casa, la famosa Hill House, i un parell de cobertes de llibres. Talwin Morris empra el repertori sofisticat dels artistes de Glasgow, flors i ocells estilitzats, rosa i verd pàlid. Mackintosh utilitza un patró geomètric basat en la repetició del quadrat, un motiu freqüent en la seva obra. És una proposta que s’allunya de les floritures de l’Art Nouveau com una premonició de l’estil Art Déco que s’imposaria en la propera dècada.

Talwin_Morris

Talwin Morris. Poems by Elizabeth Barrett Browning. Glasgow: Blackie, 1903

Mac

Charles Rennie Mackintosh. Yarns on the beach / G.A. Henty. Glasgow: Blackie, ca. 1910


Viena és una altra ciutat on el nou estil es va manifestar amb especial fortuna. La Viena de fi de sègle va experimentar una intensa vida cultural d’extraordinària creativitat. Ver Sacrum era la revista dels membres de l’anomenada “Secessió Vienesa”, fundada per Gustav Klimt, Koloman Moser i Josef Hoffmann que incloia textos de Rilke, Maeterlinck i Bierbaum, entre d’altres.

VerSacrum_2

Aldred Roller. Ver sacrum. Wien: Gerlach & Schenk, 1898

VerSacrum_3

Aldred Roller. Ver sacrum. Wien: Gerlach & Schenk, 1898

Gràficament representa l’apoteosi del Jugendstil (literalment “estil jove”), la versió germànica de l’estil de tombants de segle. La revista es va publicar fins el 1903; aquell mateix any Adolf Loos publicava la revista Das Andere, una publicació que només va sobreviure 2 números i que duia el curiós subtítol de “full per a la introducció de la cultura occidental a Àustria”. Loos era un anglòfil convençut, gran admirador de la cultura britànica i nordamericana moderna en contraposició al clima cultural austríac representat, precísament, per Ver Sacrum. Respecte al grafisme, la revista no fa cap concesió decorativa. Té un estil funcional que prescindeix de qualsevol ornament, en consonància amb el credo de l’arquitecte segons el qual, qualsevol cosa que acompleixi una funció, ha de ser exclosa del domini de l’art.

Loos_Andere

Adolf Loos. Das Andere. Viena: Kunst, 1903

“La evolución de la cultura es proporcional a la desaparición del ornamento en los objetos utilitarios”. Adolf Loos. Ornament und Verbrechen (Ornament i delicte), 1908 (versió en castellà: Adolf Loos. Escritos I, 1897-1909. Edición al cuidado de Adolf Opel y Josep Quetglas. El Croquis Editorial, 1993)


A Alemanya l’editorial Insel de Leipzig va donar en aquest període mostres esplèndides de llibres il·lustrats. Leipzig va ser, fins la Segona Guerra Mundial, la capital germànica del llibre, seu de nombroses editorials, de la Biblioteca Nacional i d’una Fira Internacional del Llibre. En el catàleg de l’Insel Verlag, fundada l’any 1901, figuraven els autors clàssics de la literatura alemanya i universal sovint il·lustrats per artistes contemporanis de renom. Un exemple és el Zarathustra de Nietzsche il·lustrat per Henry van de Velde o els contes d’Oscar Wilde amb il·lustracions de Heinrich Vogeler.

Vogeler_3

Heinrich Vogeler. Die Erzählungen und Märchen von Oscar Wilde. Leipzig : Insel Verlag, 1911

Vogeler_5

Heinrich Vogeler. Die Erzählungen und Märchen von Oscar Wilde. Leipzig : Insel Verlag, 1911

L’edició d’Also sprach Zarathustra és el paradigma del Gesamtkunstwerk, l’obra d’art total en la qual tots els elements implicats es complementen per aconseguir una unitat. Van de Velde no es limita a ornamentar el text de Nietzsche sinó que s’identifica íntimament amb la seva filosofia i dialoga amb les teories del filòsof a través de la composició gràfica que proposa pels seus llibres.

Velde_Zarathustra

Henry van de Velde . Also sprach Zarathustra / Friedrich Nietzsche. Leipzig: Insel Verlag, 1908

“Nietzsche’s philosophy, as then understood, was a stimulus for van de Velde’s understanding of himself. The status which Nietzsche assigned to the artist in society must have supported his own thinking. For this reason he occupied himself with Nietzsche on a number of levels –not only did he read him exhaustively, but he also produced designs for several of his books- some of these were sensitive and empathetic, some overloaded in a manner characteristic of the level of his understanding.”

Klaus-Jürgen Sembach. Henry van de Velde. New York: Rizzoli, 1989

Velde_Zarathustra_1

Henry van de Velde. Also sprach Zarathustra / Friedrich Nietzsche. Leipzig: Insel Verlag, 1908


Peter Behrens és un altre creador que, com van de Velde, es manifesta en múltiples disciplines. El llibre que mostrem és del mateix any que el cèlebre gravat El Petó  i comparteix certes similituds estilístiques en les sinuoses línies entrelligades i en la manera com el marc de la il·lustració es transforma en el motiu central o la cua del paó dóna lloc a un cartutx que conté el títol del llibre.

Behrens

Peter Behrens. Der bunte Vogel / Otto Julius Bierbaum. Berlin: Schuster & Loeffler, 1898


Fundada a Florència el 1896 però amb seu a la ciutat de Leipzig, l’editorial Eugen Diederichs també es proposava oferir llibres de qualitat tant pel que feia a la cura dels continguts com a la vessant gràfica. El referent era, com no, William Morris. La seva influència es veu palesa en l’edició alemanya de l’obra de Maurice Maeterlinck Le trésor des humbles il·lustrada per Melchior Lechter en un estil d’inspiració medieval.

Lechter_2

Melchior Lechter. Der Schatz der Armen / Maurice Maeterlinck. Leipzig: Verlag von Eugen Diederichs, 1898


Jan Toorop va néixer el 1858 a l’illa de Java, llavors una colònia holandesa. Aquests orígens van tenir una notable influència en el seu estil gràfic tal com queda de manifest en les cobertes que va dissenyar per a les obres de Louis Couperus publicades per l’editorial L. J. Veen d’Amsterdam. Les il·lustracions mostren una complexa xarxa de línies intricades al voltant d’una figura femenina que recorda el teatre d’ombres tradicional d’Indonèdia protagonitzat per marionetes.

Toorop_1

Jan Toorop. Metamorfoze / Louis Couperus. Amsterdam: L. J. Veen, 1897


A Catalunya, Alexandre de Riquer, coneixedor de l’obra dels seus contemporanis, exemplifica l’artista culte i cosmopolita amb una obra gràfica i poètica extraordinàriament refinada. Crisantemes (1899) i Anyoranses (1902) són dues joies de la bibliofilia modernista catalana que representen l’obra d’art total. Format i contingut estan íntimament lligats amb l’elegància pròpia del moviment literari i estètic simbolista.

01

Alexandre de Riquer. Crisantemes. Barcelona: A. Verdaguer, 1899

18

Alexandre de Riquer. Crisantemes. Barcelona: A. Verdaguer, 1899

30

Alexandre de Riquer. Crisantemes. Barcelona: A. Verdaguer, 1899

“En aquest llibre Riquer i J. Thomas [l’impressor] introdueixen la policromia a la fototípia. Els matisos tendres, dolços i harmoniosos, els colors pastel de les plantes i el paisatge, particularment dels de l’admirable coberta, harmonia de malva esvaït i de verd-groc pàlid sobre un fons crema opac, són un exemple notable de la tonalitat de l’Art Nouveau, en el qual el llibre s’inscriu plenament per la sinuositat, l’arabesc i l’estilització simbolista del grafisme”

Any1

Alexandre de Riquer. Anyoranses. Barcelona: A. Verdaguer, 1902

“A Anyoranses, un recull de poemes, la funció decorativa de la il·lustració és encara més evident que a Crisantemes; hi resta exclosa tota referència directa. [La portada] és ornada per un fris central de cargols que s’enfilen al llarg d’una tija; es tracta d’una composició de color pàl·lid, completament plana, d’una pura taca decorativa a la manera de l’estampa japonesa”.

Any3

Alexandre de Riquer. Anyoranses. Barcelona: A. Verdaguer, 1902

Any27

Alexandre de Riquer. Anyoranses. Barcelona: A. Verdaguer, 1902

Any31

Alexandre de Riquer. Anyoranses. Barcelona: A. Verdaguer, 1902

”Els colors emprats, el groc pàl·lid, el verd de gespa, el castany-daurat, el malva pàl·lid, el taronja i el groc d’or, així com l’extraordinària simplicitat i perfecció del dibuix, donen una gran delicadesa al conjunt del llibre, un sentit poètic elegíac i melangiós que s’adiu amb el text sense tractar mai de realitzar-ne una representació conceptual literal”

Eliseu Trenc. Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Barcelona: Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977


Apel·les Mestres és una altra figura destacada. La coberta d’Abril mostra l’habilitat de Mestres com a dibuixant de la natura amb una precisió exquisida i subtil així com la influència del japonisme en l’estilitzada composició.

Abril_1

Apel·les Mestres . Abril, poema ciclich. Barcelona : [s.n.], 1911

Abril_2

Apel·les Mestres . Abril, poema ciclich. Barcelona : [s.n.], 1911

L’editorial més emblemàtica del modernisme català va ser la impremta Oliva de Vilanova. Allà es va imprimir el petit fulletó de l’Associació Wagneriana, la portada del qual fa palesa la inspiració en les fonts de l’art japonès que caracteritza les arts gràfiques d’aquest període.

wagner

Associació Wagneriana. Vilanova i la Geltrú: Oliva Impressor, 1906

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s