Llibres il·lustrats de l’Expressionisme alemany, 1907-1931

L’Expressionisme és el moviment que va transformar profundament el món de l’art a principis del segle XX. Abasta artistes i tendències de diverses sensibilitats que es van manifestar amb especial intensitat a Alemanya. El moment fundacional de l’Expressionisme és la creació del grup d’artistes Die Brücke (El Pont) el 7 de juny de 1905 a la ciutat alemanya de Dresden. Els seus membres principals van ser Erich Heckel, Ernst Ludwig Kirchner, Max Pechstein, Karl Schmidt-Rottluff, Otto Müller i Emil Nolde.

EXP74

Max Pechstein. Xilografia, 1920

Un mitjà important d’expressió artística va ser el gravat, especialment la xilografia, una tècnica que sovint van emprar per a la il·lustració de llibres. Els temes mes tractats pels representants de Die Brücke van ser la figura humana, sobre tot el retrat i el cos nu, la natura i la religió, així com escènes de la vida urbana. L’art tribal i primitiu va ser una font d’inspiració essencial en l’obra d’aquests artistes que també van rebre la influència dels representants de l’avantguarda de la generació anterior, els post-impressionistes (especialment Gauguin, Van Gogh, Munch), sobre tot pel que fa a la visió introspectiva i al tractament subjectiu del color.

Un dels incunables del gravat expressionista són les 12 xilografies que Erich Heckel va crear el 1907 per l’obra d’Oscar Wilde Ballad of Reading Gaol. Les il·lustracions reflecteixen l’atmòsfera melancòlica del poema, una penombra insondable plena d’angoixa. Els gravats, però, van quedar inèdits fins l’any 1963 quan Ernest Rathenau, un de tants intel·lectuals emigrats durant el nazisme, els va publicar a Nova York en una edició limitada de 600 exemplars de la qual la biblioteca té el número 61.

EXP33

Erich Heckel. Die Ballade zum Zuchthaus zu Reading (Balada de la presó de Reading). Nova York : Ernest Rathenau, 1963

EXP34

Erich Heckel. Die Ballade zum Zuchthaus zu Reading (Balada de la presó de Reading). Nova York : Ernest Rathenau, 1963


Aquest és el catàleg que documenta l’exposició fonamental de l’Expressionisme alemany. Es tractava d’una mostra col·lectiva en la qual els quatre membres més destacats del grup (Heckel, Kirchner, Max Pechstein i Karl Schmidt-Rottluff) exposaven les seves pintures i, a la vegada, reinterpretaven les creacions dels seus companys en forma de xilografia (la coberta, per exemple, mostra el quadre de Kirchner Fränzi mit Puppe (Fränzi amb una nina) reelaborat per Heckel en forma de gravat). La tipografia emprada està en sintonia amb l’estil de les imatges, reduïdes a un contrast essencial de blanc i negre.

EXP42

Die Brücke. KG Brücke (Grup d’artistes “El Pont”). Dresden: Galerie Ernst Arnold , 1910 (fascímil)

Die Brücke. KG Brücke (Grup d’artistes “El Pont”). Dresden: Galerie Ernst Arnold , 1910 (fascímil)

Die Brücke. KG Brücke (Grup d’artistes “El Pont”). Dresden: Galerie Ernst Arnold , 1910 (fascímil)

Die Brücke. KG Brücke (Grup d’artistes “El Pont”). Dresden: Galerie Ernst Arnold , 1910 (fascímil)

Die Brücke. KG Brücke (Grup d’artistes “El Pont”). Dresden: Galerie Ernst Arnold , 1910 (fascímil)

Die Brücke. KG Brücke (Grup d’artistes “El Pont”). Dresden: Galerie Ernst Arnold , 1910 (fascímil)

Die Brücke. KG Brücke (Grup d’artistes “El Pont”). Dresden: Galerie Ernst Arnold , 1910 (fascímil)


Fritz Gurlitt va ser una galeria d’art i editorial molt involucrada en el món artístic berlinès d’abans i després de la Gran Guerra. La impremta publicava obra gràfica dels principals artistes contemporanis. Aquest almanac de 1920 està il·lustrat per una xilografia triple de Max Pechstein en groc i negre que ocupa la coberta, la contracoberta i el llom del llibre. Els fulls de guarda també mostren un gravat de l’artista en color verd.

Max Pechstein. Almanach Fritz Gurlitt (Almanac Fritz Gurlitt). Berlin: F. Gurlitt, 1920

Max Pechstein. Almanach Fritz Gurlitt (Almanac Fritz Gurlitt). Berlin: F. Gurlitt, 1920

Max Pechstein. Almanach Fritz Gurlitt (Almanac Fritz Gurlitt). Berlin: F. Gurlitt, 1920

Max Pechstein. Almanach Fritz Gurlitt (Almanac Fritz Gurlitt). Berlin: F. Gurlitt, 1920


Ernst Ludwig Kirchner va il·lustrar amb xilografies aquest recull de relats escrits per l’autor suïs Jakob Bosshart. Els dos artistes havien coincidit al mateix sanatori a Davos on estàven internats per trobar alleugeriment a la depressió que patien. Les històries de Bosshart estan ambientades en un entorn rural i tracten sobre conflictes morals provocats per la modernització. Aquest tema interesà Kirchner que sentia una especial fascinació per les tradicions vernàcules i la cultura popular de la regió.

Ernst Ludwig Kirchner. Neben der Heerstrasse (Fora del camí principal). Zuric: Verlag von Grethlein & Co., 1923

Ernst Ludwig Kirchner. Neben der Heerstrasse (Fora del camí principal). Zuric: Verlag von Grethlein & Co., 1923

Ernst Ludwig Kirchner. Neben der Heerstrasse (Fora del camí principal). Zuric: Verlag von Grethlein & Co., 1923

Ernst Ludwig Kirchner. Neben der Heerstrasse (Fora del camí principal). Zuric: Verlag von Grethlein & Co., 1923

Ernst Ludwig Kirchner. Neben der Heerstrasse (Fora del camí principal). Zuric: Verlag von Grethlein & Co., 1923

Ernst Ludwig Kirchner. Neben der Heerstrasse (Fora del camí principal). Zuric: Verlag von Grethlein & Co., 1923

També de Kirchner són les il·lustracions de la reedició de 1924 de Umbra Vitae (L’Ombra de la Vida) una col·lecció postuma de poemes expressionistes de Georg Heym publicats per primera vegada el 1912, el mateix any de la seva mort als 24 anys. Kirchner, que tenia un exemplar de la primera edició i coneixia molt bé els poemes, va realitzar les xilografies que il·lustren el llibre. Els gravats es corresponen visualment amb el to ombriu dels poemes que tracten sobre la mort, la guerra, la bogeria i la solitud.

EXP41

Ernst Ludwig Kirchner. Umbra vitae. Munic: Kurt Wolff Verlag, 1924 (facsímil)

EXP38

Ernst Ludwig Kirchner. Umbra vitae. Munic: Kurt Wolff Verlag, 1924 (facsímil)

EXP39

Ernst Ludwig Kirchner. Umbra vitae. Munic: Kurt Wolff Verlag, 1924 (facsímil)


Aquest és el catàleg d’una exposició retrospectiva de l’obra d’Erich Heckel produïda entre 1906 i 1930. Es tracta de la darrera gran exposició de l’artista abans de la pujada al poder dels nacionalsocialistes. Heckel va ser una de les victimes de la persecució de l’art modern per part de les autoritats nazis. Més de 700 de les seves obres van ser confiscades de col·leccions públiques. Algunes van ser venudes a l’estranger i d’altres, cremades. Per a les guardes del catàleg Heckel va realitzar dues xilografies, un retrat de grup amb artistes de Die Brücke (Kirchner, Otto Müller, Schmidt-Rottluff i el mateix Heckel) i un autoretrat fent funambulisme sobre la ciutat de Chemnitz.

Erich Heckel. Austellung Erich Heckel (Exposició d’Erich Heckel). Chemnitz: Die Künsthütte, 1931

Erich Heckel. Austellung Erich Heckel (Exposició d’Erich Heckel). Chemnitz: Die Künsthütte, 1931

Erich Heckel. Austellung Erich Heckel (Exposició d’Erich Heckel). Chemnitz: Die Künsthütte, 1931

Erich Heckel. Austellung Erich Heckel (Exposició d’Erich Heckel). Chemnitz: Die Künsthütte, 1931

Erich Heckel. Austellung Erich Heckel (Exposició d’Erich Heckel). Chemnitz: Die Künsthütte, 1931

Erich Heckel. Austellung Erich Heckel (Exposició d’Erich Heckel). Chemnitz: Die Künsthütte, 1931

Erich Heckel. Austellung Erich Heckel (Exposició d’Erich Heckel). Chemnitz: Die Künsthütte, 1931

Erich Heckel. Austellung Erich Heckel (Exposició d’Erich Heckel). Chemnitz: Die Künsthütte, 1931


L’altra gran força motriu de l’Expressionisme va ser el grup Der Blaue Reiter (El Genet Blau), una associació informal de pintors encapçalats per Vassily Kandinsky i Franz Marc que compartien un interès per les formes abstractes i els colors primaris que, al seu parer, tenien valors espirituals que contrarestàven la corrupció i el materialisme del seu temps.  Der Blaue Reiter es va disoldre amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial l’agost de 1914. Kandinsky, que era de nacionalitat russa, va ser forçat a retornar al seu país i Marc i un altre artista del grup, August Macke, van morir al front.

Wassily Kandinsky, Franz Marc. Der Blaue Reiter (El Genet Blau). Munic: Piper, 1912 (facsímil)

Wassily Kandinsky, Franz Marc. Der Blaue Reiter (El Genet Blau). Munic: Piper, 1912 (facsímil)

El juny de 1911 Kandinsky va proposar a Franz Marc de editar un almanac que servís per documentar l’art del seu moment. El resultat és aquest llibre que reflecteix la voluntat de Kandinsky de disoldre els límits entre les arts visuals i la música, el teatre, l’artesania i l’etnografia. A més d’assaigs de Kandinsky, Marc, August Macke i altres artístes russos i alemanys, Der Blaue Reiter inclou la composició teatral Der gelbe Klang (El so groc) del mateix Kandinsky, així com composicions musicals de Arnold Schönberg i Alban Berg. La biblioteca disposa d’un facsímil de l’edició de 10 exemplars de luxe per a museus que incloia xilografies acolorides.

Wassily Kandinsky, Franz Marc. Der Blaue Reiter (El Genet Blau). Munic: Piper, 1912 (facsímil)

Wassily Kandinsky, Franz Marc. Der Blaue Reiter (El Genet Blau). Munic: Piper, 1912 (facsímil)

Wassily Kandinsky, Franz Marc. Der Blaue Reiter (El Genet Blau). Munic: Piper, 1912 (facsímil)

Wassily Kandinsky, Franz Marc. Der Blaue Reiter (El Genet Blau). Munic: Piper, 1912 (facsímil)

Al final de l’almanac s’anuncia la segona edició del llibre de Kandinsky Über das geistige in der Kunst (De l’Espiritual en l’Art), un dels textos essencials de la història de l’art del segle XX en el qual l’artista valora l’expressivitat i l’espiritualitat per sobre de la representació naturalista, iniciant així un camí transcendental cap a la abstracció.

Wassily Kandinsky, Franz Marc. Der Blaue Reiter (El Genet Blau). Munic: Piper, 1912 (facsímil)

Wassily Kandinsky, Franz Marc. Der Blaue Reiter (El Genet Blau). Munic: Piper, 1912 (facsímil)

Wassily Kandinsky. Über das geistige in der Kunst (De l’espiritual en l’art). Munic: Piper, 1911

Wassily Kandinsky. Über das geistige in der Kunst (De l’espiritual en l’art). Munic: Piper, 1912

Wassily Kandinsky. Über das geistige in der Kunst (De l’espiritual en l’art). Munic: Piper, 1912

Wassily Kandinsky. Über das geistige in der Kunst (De l’espiritual en l’art). Munic: Piper, 1912

Wassily Kandinsky. Über das geistige in der Kunst (De l’espiritual en l’art). Munic: Piper, 1912

Wassily Kandinsky. Über das geistige in der Kunst (De l’espiritual en l’art). Munic: Piper, 1912

Wassily Kandinsky. Über das geistige in der Kunst (De l’espiritual en l’art). Munic: Piper, 1912

Wassily Kandinsky. Über das geistige in der Kunst (De l’espiritual en l’art). Munic: Piper, 1912

Wassily Kandinsky. Über das geistige in der Kunst (De l’espiritual en l’art). Munic: Piper, 1911

Wassily Kandinsky. Über das geistige in der Kunst (De l’espiritual en l’art). Munic: Piper, 1911


En la mateixa sintonia està la peça de teatre Der Weltbaumeister (El constructor del món) de l’arquitecte Bruno Taut. El subtítol és tota una declaració d’intencions: “Espectacle arquitectònic per a música simfònica dedicat a l’esperit de Paul Scheerbart”. Scheerbart va ser l’autor de l’assaig Glasarchitektur (L’arquitectura de cristall) un text que va tenir una influència capital en Taut i en l’arquitectura expressionista en general. Der Weltbaumeister és una obra sense actors amb una posada en escèna realitzada exclusivament amb llum, color i música. Consta de 28 escènes en les quals l’autor descriu el final d’una era, representada per l’esfondrament d’una catedral i, després d’una pluja catàrtica, el renaixement joiós de la vida en forma de construcció cristal·lina.

Bruno Taut. Der Weltbaumeister (El constructor del món). Hagen : Folkwang-Verlag, 1920

Bruno Taut. Der Weltbaumeister (El constructor del món). Hagen : Folkwang-Verlag, 1920

EXP60

Bruno Taut. Der Weltbaumeister (El constructor del món). Hagen : Folkwang-Verlag, 1920

Bruno Taut. Der Weltbaumeister (El constructor del món). Hagen : Folkwang-Verlag, 1920


Oskar Kokoschka i Egon Schiele són els representants de la vessant austríaca de l’Expressionisme. Ambdós s’expressaven a través del retrat i del nu, mitjançant un llenguatge corporal força sexualitzat i de gran penetració psicològica. L’any 1908 la Wiener Werkstätte va publicar un conte escrit i il·lustrat per Kokoschka amb litografies a color. La història està ambientada en un lloc fantàstic lluny de la civilització i el tractament estilístic a base de figures perfilades i colors plans reforça la visió volgudament primitiva d’un univers inocent i pur.

Oskar Kokoschka. Die Träumenden Knaben (Els nois somiadors). Viena: Wienner Werkstätte, 1908 (facsímil)

Oskar Kokoschka. Die Träumenden Knaben (Els nois somiadors). Viena: Wienner Werkstätte, 1908 (facsímil)

Oskar Kokoschka. Die Träumenden Knaben (Els nois somiadors). Viena: Wienner Werkstätte, 1908 (facsímil)

Oskar Kokoschka. Die Träumenden Knaben (Els nois somiadors). Viena: Wienner Werkstätte, 1908 (facsímil)

Oskar Kokoschka. Die Träumenden Knaben (Els nois somiadors). Viena: Wienner Werkstätte, 1908 (facsímil)

Oskar Kokoschka. Die Träumenden Knaben (Els nois somiadors). Viena: Wienner Werkstätte, 1908 (facsímil)


Aquesta litografia de Paul Klee estava inclosa en una recopilació d’obra gràfica titulada Deutsche Graphiker der Gegenwart (Grafistes alemanys contemporanis) publicada a Leipzig per Klinkhardt & Biermann l’any 1920. Mostrava obra de 31 artistes del moment, la majoria d’ells adscrits al corrent expressionista. Klee va formar part del grup Der Blaue Reiter i, a l’igual que Kandisnky, la música tenia una gran importància en la seva obra (a més d’artista plàstic era violinista). El dibuix que mostrem és característic del seu estil de línies fines i nervioses que podem associar fàcilment a la sonoritat d’un instrument de corda.

Paul Klee. Riesenblattlaus (Pugó gegant). 1920

Paul Klee. Riesenblattlaus (Pugó gegant). 1920


La I Guerra Mundial i el periode d’entreguerres van aportar una nova visió sobre la realitat, transformada radicalment per l’horror de la guerra, les tensions socials de la dècada de 1920 i l’ascensió del nazisme. La guerra va tenir un fort impacte en els creadors de l’època. La tendència preponderant era l’anomenada Nova Objectivitat (Neue Sachlichkeit) que oferia una visió descarnada sobre la realitat social de la República de Weimar, una mirada càustica i satírica molt diferent de l’univers abstracte, romàntic i idealista de l’Expressionisme d’abans de la Gran Guerra. Käthe Kollwitz, Georg Grosz, Max Beckmann, Conrad Felixmüller són alguns dels artistes testimonis crítics d’aquells temps convulsos. La pujada al poder de Hitler va comportar el colapse de la vida intel·lectual alemanya i l’art modern va ser declarat l’enemic. Els artistes expressionistes van ser sistemàticament silenciats, perseguits o exterminats i les seves obres van ser considerades el paradigma de “l’art degenerat”.

Käthe Kollwitz. Überfahren (Atropellat), 1910 (edició de 1927)

Käthe Kollwitz. Überfahren (Atropellat), 1910 (edició de 1927)

Käthe Kollwitz va ser una artista socialment compromesa. Casada amb un metge que exercia en els barris més pobres de Berlín, coneixia de primera mà la dura realitat de les classes populars. Aquest gravat mostra un nen atropellat que és portat en braços pels seus pares encapçalant una comitiva que forma una massa compacta però on podem observar sentiments diferenciats: desesperació, resignació, curiositat. Un drama que documenta una realitat concreta i alhora un sentiment universal.


El gener de 1917, enmig de la Guerra Mundial, va aparèixer el primer número de la revista Das Kunstblatt (La revista d’art) editada per Paul Westheim, un prestigiós crític, historiador i editor jueu. Degut a la qualitat dels seus col·laboradors, la revista aviat es va convertir, juntament amb Der Sturm, en l’altaveu de l’art expressionista. Cada número anava acompanyat d’una obra gràfica original. Els exemplars  que mostrem inclouen una litografia de Kokoscha (el retrat de l’actriu Käthe Richter) i una xilografia de Willy Zierath que pel tema i el tractament recorda vagament el gravat que Lyonel Feininger va realitzar l’abril de 1919 per il·lustrar la coberta del programa-manifest de la Bauhaus de Weimar.

Oskar Kokoschka. Porträt Käthe Richter (Retrat de Käthe Richter). Das Kunstblatt, número 10; Weimar, 1917

Oskar Kokoschka. Porträt Käthe Richter (Retrat de Käthe Richter). Das Kunstblatt, número 10; Weimar, 1917

Willy Zierath. Turm (Torre). Das Kunstblatt, número 11; Potsdam-Berlin, 1919

Willy Zierath. Turm (Torre). Das Kunstblatt, número 11; Potsdam-Berlin, 1919


La sala de festes Schall und Rauch (Soroll i fum) exemplifica l’edat d’or del cabaret alemany amb un esperit satíric i transgressor en sintonia amb els movimients artístics i literaris d’avantguarda. Presentem dos números de la publicació que van editar entre 1919 i 1921 i que comptava amb reconeguts col·laboradors com ara Kurt Tucholsky, Hannah Höch, John Heartfield, Paul Erkens o Georg Grosz. Schall und Rauch ens transporta a l’ambient turbulent de la República de Weimar resplendent i sòrdid alhora.

Georg Grosz. Schall und Rauch (Soroll i fum), número 1; Berlin, 1920 (facsímil)

Georg Grosz. Schall und Rauch (Soroll i fum), número 1; Berlin, 1920 (facsímil)


Aquesta litografia pertany a una carpeta de làmines titulada Ecce Homo per la qual el seu autor, Georg Grosz, va ser processat acusat de blasfèmia. L’Ecce homo (literalment “Heus aquí l’home”) és un tema clàssic de l’art religiós que representa a Jesucrist amb semblant llastimós, després d’haver estat lligat, flagel·lat i coronat d’espines. Grosz ens mostra un panorama esperpèntic de la societat alemanya de principis de la dècada de 1920, especuladors enriquits, treballadors empobrits, obrers sense feina, ferits de guerra, captaires, prostitutes en un país arruïnat per la crisi i la hiperinflació.

Georg Grosz. Eva (Eva). 1923

Georg Grosz. Eva (Eva). 1923


El retrat del novelista rus Fiodor Dostoievski realitzat per Max Beckmann va aparèixer al volum tres de l’anuari artístic Ganymed de l’editorial Piper de Munic, la mateixa que havia publicat l’almanac Der Blaue Reiter o l’assaig de Kandinsky De l’espiritual en l’art. Es tracta d’una punta seca, un tipus de gravat sobre metall, que pertany a una edició de 200 exemplars autoritzada el 1984 per la successió de l’artista.

Max Beckmann. Dostojewski II (Dostoievski II). 1921 (edició de 1984)

Max Beckmann. Dostojewski II (Dostoievski II). 1921 (edició de 1984)


L’any 1924 Max Beckmann va escriure i il·lustrar una obra de teatre que no va ser estrenada fins molts anys després, el 1980 i reeditada el 1984 en la versió que presentem. La peça narra les desventures d’un petitburgés que desitja i alhora menysprea la vida confortable de la classe mitjana. Beckmann il·lustra les peripècies d’Ebbi amb mirada mordaç a base de sis gravats a la punta seca de contorns angulosos i esmolats.

Max Beckmann. Ebbi (Ebbi). Viena: Johannes-Presse, 1924 (facsímil)

Max Beckmann. Ebbi (Ebbi). Viena: Johannes-Presse, 1924 (facsímil)

Max Beckmann. Ebbi (Ebbi). Viena: Johannes-Presse, 1924 (facsímil)

Max Beckmann. Ebbi (Ebbi). Viena: Johannes-Presse, 1924 (facsímil)

Max Beckmann. Ebbi (Ebbi). Viena: Johannes-Presse, 1924 (facsímil)

Max Beckmann. Ebbi (Ebbi). Viena: Johannes-Presse, 1924 (facsímil)


Conrad Felixmüller formava part d’una segona generació d’artistes expressonistes molt compromesos amb l’esquerra radical. L’any 1920 va viatjar a la regió minera del Ruhr afligida per una alta taxa d’atur i va documentar les dures condicions de vida del proletariat mitjançant xilografies que eren publicades en revistes polítiques de l’època com ara Junge Menschen (Gent Jove) que va aparèixer entre 1920 i 1927.

Conrad Felixmüller. Frau vor der Stadt (Dona davant de la ciutat). Neue Jugend, número 3; Hamburg, 1925

Conrad Felixmüller. Frau vor der Stadt (Dona davant de la ciutat). Neue Jugend, número 3; Hamburg, 1925


L’exposició “Art Degenerat” es va inaugurar a Munic el 19 de juliol de 1937. Mostrava 650 obres d’art confiscades de 32 museus alemanys considerades com incompatibles amb els ideals del nacionalsocialisme. S’incloia al complet la nòmina d’artistes expressionistes juntament amb altres representants de l’avantguarda pertanyents al dadaisme, surrealisme, cubisme o fauvisme. A l’exposició es comparaven les manifestacions artístiques contemporànies amb imatges de malats mentals i esguerrats per tal de provocar l’escarni i el rebuig envers l’art modern.

Entartete Kunst: Ausstellungsführer (Art degenerat: guia de l’exposició). Berlin: Verlag für Kultur- und Wirtschaftswerbung, 1937

Entartete Kunst: Ausstellungsführer (Art degenerat: guia de l’exposició). Berlin: Verlag für Kultur- und Wirtschaftswerbung, 1937

Entartete Kunst: Ausstellungsführer (Art degenerat: guia de l’exposició). Berlin: Verlag für Kultur- und Wirtschaftswerbung, 1937

Entartete Kunst: Ausstellungsführer (Art degenerat: guia de l’exposició). Berlin: Verlag für Kultur- und Wirtschaftswerbung, 1937

Entartete Kunst: Ausstellungsführer (Art degenerat: guia de l’exposició). Berlin: Verlag für Kultur- und Wirtschaftswerbung, 1937

Entartete Kunst: Ausstellungsführer (Art degenerat: guia de l’exposició). Berlin: Verlag für Kultur- und Wirtschaftswerbung, 1937

Entartete Kunst: Ausstellungsführer (Art degenerat: guia de l’exposició). Berlin: Verlag für Kultur- und Wirtschaftswerbung, 1937

Entartete Kunst: Ausstellungsführer (Art degenerat: guia de l’exposició). Berlin: Verlag für Kultur- und Wirtschaftswerbung, 1937

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Llibres il·lustrats de l’Expressionisme alemany, 1907-1931

  1. Anònim ha dit:

    És molt, molt interessant poder prendre consciència de les realitats expressives que existien a Europa, en moments tan convulsos socialment.
    Aquesta mostra, ens acosta totalment als dos grups més importants de creació i reflexió. Der Blaue Reiter i Die Brücke.
    Sobretot és un luxe poder observar el llibre de Wassily Kandinsky. Über das geistige in der Kunst (De l’espiritual en l’art).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s