Manolo Prieto, “Novelas y Cuentos”, 1948-1959

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Manolo Prieto. Partir… / Roland Dorgelés (19 de febrero, 1956)

Al llarg de les dècades de 1940 i 1950, Manolo Prieto va dissenyar les cobertes de la col·lecció Novelas y Cuentos, una revista literària popular publicada per l’editorial Dédalo.

​Les portades es caracteritzaven per una gran economia de mitjans, tant pel que fa al paper i les tintes com pel temps que Prieto disposava per dissenyar-les. La periodicitat setmanal de la revista requeria una gran agilitat en l’execució i una extraordinària capacitat de síntesi per tal que els nous números arribessin puntualment als quioscos.

​Manolo Prieto va saber compaginar els llenguatges de les avantguardes artístiques amb una habilitat pel dibuix que copsava l’essencial. Les seves il·lustracions a base de línia, taca de color i ombrejat constitueixen una prodigiosa abstracció del contingut del relat.

___________________________________________________________________________________________

A lo largo de las décadas de 1940 y 1950, Manolo Prieto diseñó las cubiertas de la colección Novelas y Cuentos, una revista literaria popular publicada por la editorial Dédalo.

​Las portadas se caracterizaban por una gran economía de medios, tanto en lo que respecta al papel y las tintas como al tiempo que Prieto disponía para diseñarlas. La periodicidad semanal de la revista requería una gran agilidad en la ejecución i una extraordinaria capacidad de síntesis para que los nuevos números llegasen puntualmente a los quioscos.

​Manolo Prieto supo compaginar los lenguajes de las vanguardias artísticas con una habilidad para el dibujo que captaba lo esencial. Sus ilustraciones a base de linea, mancha de color y sombreado constituyen una prodigiosa abstracción del contenido del relato.

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Fré Cohen

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Schiphol het vertreksein. Amsterdam: Dienst der Gemeente Handelsinrichtingen, 1932

Fré Cohen (1903-1943) va ser una dissenyadora holandesa compromesa amb el moviment obrer i autora del grafisme de nombroses publicacions socialistes. També va treballar com a grafista en l’Ajuntament d’Amsterdam i va dissenyar cobertes de llibres per a diverses editorials de la ciutat.

​La seva obra gràfica parteix de l’estil autòcton d’arrel expressionista promogut per la revista Wendingen amb el seus característics ornaments geometritzants a base de línies i elements tipogràfics. Però, igual que la revista al llarg de la seva vida editorial, les creacions de Fré Cohen van ser permeables a les noves tendències estètiques de les primeres dècades del segle XX amb influències de l’Art Déco i la Nova Tipografia.

​Va ser víctima de la seva doble condició de dona jueva i militant d’esquerres. Es va suïcidar poc després de ser arrestada per l’exèrcit nazi durant la invasió dels Països Baixos.

​La seva obra forma part de les col·leccions de prestigioses institucions com ara el Museum of Modern Art de Nova York, el Stedelijk Museum i l’International Institute of Social History d’Amsterdam.

___________________________________________________________________________________________

Fré Cohen (1903-1943) fue una diseñadora holandesa comprometida con el movimiento obrero y autora del grafismo de numerosas publicaciones socialistas. También trabajó como grafista en el Ayuntamiento de Amsterdam y diseñó cubiertas de libros para diversas editoriales de la ciudad.

​Su obra gráfica parte del estilo autóctono de raiz expresionista promovido por la revista Wendingen con sus característicos ornamentos geometrizantes a base de lineas y elementos tipográficos. Pero, igual que la revista a lo largo de su vida editorial, las creaciones de Fré Cohen fueron permeables a las nuevas tendencias estéticas de las primeras décadas del siglo XX con influencias del Art Déco y la Nueva Tipografía.

​Fue víctima de su doble condición de mujer judía y militante de izquierdas. Se suicidó poco después de ser arrestada por el ejército nazi durante la invasión de los Paises Bajos.

​Su obra forma parte de la colección de prestigiosas instituciones como, por ejemplo, el Museum of Modern Art de Nueva York, el Stedelijk Museum i el International Institute of Social History de Amsterdam.

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Sister Corita

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Sister Corita. Footnotes and headlines: a play-pray book. New York: Herder and Herder, 1967

Corita Kent, coneguda com Sister Corita, va ser una figura insòlita en el panorama de les arts gràfiques nordamericanes de les dècades de 1960 i 1970. Monja catòlica i professora en una escola d’art de la ciutat de Los Angeles, Corita va captar l’esperit del seu temps en una obra gràfica que combinava l’espiritualitat cristiana i la filosofía hippie amb una estètica influenciada pel pop-art.

​La seva religiositat, més propera al cristianisme primitiu que a l’ortodoxia de l’ésglesia, s’avenia bé amb els moviments contraculturals que es desenvolupaven a Califòrnia en aquell moment. Compartien una mateixa mística que celebrava l’amor i la no violencia. També políticament va alinear-se en aquest sentit. Bona part de la seva obra és contestatària, contra la guerra del Vietnam i a favor dels drets civils.

​El llenguatge de Corita Kent estava en sintonía amb l’expressió artística dels seus contemporanis, un art que exaltava la cultura popular i que trobava bellesa i transcendència en els elements prosaics de la vida quotidiana.

___________________________________________________________________________________________

Corita Kent, conocida como Sister Corita, fue una figura insólita en el panorama de las artes gráficas norteamericanas de las décadas de 1960 y 1970. Monja católica y profesora en una escuela de arte de la ciudad de Los Angeles, Corita supo captar el espíritu de su tiempo en una obra gráfica que combinaba espiritualidad cristiana y filosofía hippie con una estética influenciada por el pop art.

​Su religiosidad, más cercana al cristianismo primitivo que a la ortodoxia de la iglesia, se avenía bien con los movimientos contraculturales que se desarrollaban en California en aquel momento. Compartían una misma mística que celebraba el amor y la no violencia. También políticamente se alineó en este sentido. Buena parte de su obra es contestataria, contra la guerra de Vietnam y a favor de los derechos civiles.

​El lenguaje de Corita Kent estaba en sintonía con la expresión artística de sus contemporáneos, un arte que exaltaba la cultura popular americana y que encontraba belleza y trascendencia en los elementos prosaicos de la vida cotidiana.

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Muriel Cooper

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Nicholas Negroponte. The architecture machine. Cambridge, Mass.: MIT Press, 1970

Muriel Cooper (1925-1994) va treballar durant quatre dècades al Massachusetts Institute of Technology com a dissenyadora gràfica, professora i investigadora.

Va ser la directora d’art de l’editorial de l’Institut, la famosa MIT Press, on va donar forma a nombrosos llibres essencials per a la història de l’art i l’arquitectura contemporània. També va ser l’autora de l’icònic logotip de l’editorial que segueix utilitzant-se en l’actualitat.

Les arrels del seu llenguatge visual estan en la tradició tipogràfica suïssa, a l’igual que la majoria dels grafistes a Europa i Amèrica dels anys seixanta i setanta. Muriel Cooper va heredar els elements més habituals i identificables del disseny suís: la preferència per les fonts sans serif (Standard, Univers, Helvetica) i l’ús d’una retícula modular subjacent per organitzar text i imatge.

En 1974 va fundar el Visible Language Workshop, un laboratori d’idees al voltant de noves formes de comunicació gràfica. Muriel Cooper va ser una pionera en la transició de l’impremta a les primeres exploracions de la tipografia digital.

___________________________________________________________________________________________

Muriel Cooper (1925-1994) trabajó durante cuatro décadas en el Massachusetts Institute of Technology como diseñadora gráfica, profesora e investigadora.

Fue directora de arte en la editorial del Instituto, la famosa MIT Press, donde dio forma a numerosos libros esenciales para la historia del arte y la arquitectura contemporánea. También fue autora del icónico logotipo de la editorial que sigue usándose en la actualidad.

Las raíces de su lenguaje visual están en la tradición tipográfica suiza, al igual que las de la mayoría de diseñadores gráficos en América y Europa en los años sesenta y setenta. Muriel Cooper heredó los elementos más habituales e identificables del diseño suizo: la preferencia por las fuentes sans serif (Standard, Univers, Helvetica) y el uso de una retícula modular subyacente para organizar texto e imagen.

En 1974 fundó el Visible Language Workshop, un laboratorio de ideas alrededor de nuevas formas de comunicación gráfica. Muriel Cooper fue una pionera en la transición de la imprenta a las primeras exploraciones de la tipografía digital.

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Katsumi Komagata

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Katsumi Komagata. Play with colors. Tokyo: Kaisei-sha, 1990

L’obra del dissenyador japonès Katsumi Komagata destaca pel seus llibres per a infants creats a partir de la dècada de 1990. Amb una sensibilitat afí a la del mestre Bruno Munari, el seus llibres conviden a observar les coses amb una mirada nova.

​Komagata juga amb els contrastos, les proporcions, el ritme i el moviment. Els llibres de Komagata expressen

sensacions més enllà de la paraula, mostrant punts de vista diversos que flueixen lliurement. Sovint només mostra un detall de l’objecte il·lustrat de manera que el lector ha de reconstruir mentalment les parts omeses. El buit és tan eloqüent com la imatge representada.

​Les coses fràgils, petites i delicades constitueixen el motiu preferit dels seus llibres: un petit arbre, els núvols, la transparència, els colors canviants de la natura i les emocions que ens provoca el món que ens envolta.

___________________________________________________________________________________________

La obra del diseñador japonés Katsumi Komagata destaca por sus libros para niños creados a partir de la década de 1990. Con una sensibilidad afín a la del maestro Bruno Munari, sus libros invitan a observar las cosas con una mirada nueva.

​Komagata juega con los contrastes, las proporciones, el ritmo y el movimiento. Los libros de Komagata expresan sensaciones más allá de la palabra, mostrando puntos de vista diversos que fluyen libremente. A menudo solo muestra un detalle del objeto ilustrado de manera que el lector ha de reconstruir mentalmente las partes omitidas. El vacío es tan elocuente como la imagen representada.

​Las cosas frágiles, pequeñas  y delicadas constituyen el motivo preferido de sus libros: un pequeño árbol, las nubes, la transparencia, los colores cambiantes de la naturaleza y las emociones que nos provoca el mundo que nos rodea.

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Jan Tschichold

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

The great Gatsby / F. Scott Fitzgerald. Harmondsworth: Penguin, 1950

La “Nova Tipografia”, formulada per Jan Tschichold als anys 20 del segle passat, plasmava l’esperit de l’avantguarda en la composició gràfica de la pàgina impresa. Representava una actitud radicalment nova en l’àmbit de les arts gràfiques.

​Tschichold no va ser només un home d’ofici sinó també l’autor de nombrosos tractats sobre tipografia i disseny de llibres. La seva carrera professional es va desenvolupar primer a  Alemanya i després a Suïssa amb un breu parèntesi al Regne Unit on va reformular la imatge gràfica de l’editorial Penguin.

​Al llarg d’aquesta trajectòria va experimentar una de les conversions més sonades de la història del grafisme del segle XX. Després de la revolució que va suposar el seu manual Die neue Typographie (Berlín,1928) va reconsiderar les seves tesis a mitjans dels anys 30 amb Typographische Gestaltung (Basilea, 1935) per, finalment, experimentar un retorn absolut al classicisme a partir de la dècada de 1940 i fins al final de la seva vida. Les composicions dinàmiques i assimètriques de la primera etapa a base de tipus de pal sec, donaven pas a pàgines perfectament centrades respectant les convencions formals de la tradició històrica de la impremta.

​En totes les fases de la seva activitat, Jan Tschichold va saber desenvolupar una filosofia coherent per resoldre qualsevol qüestió tipogràfica de manera racional i estèticament satisfactòria.

___________________________________________________________________________________________

La “Nueva Tipografía”, formulada por Jan Tschichold en los años 20 del siglo pasado, plasmaba el espíritu de la vanguardia en la composición gráfica de la página impresa. Representaba una actitud radicalmente nueva en el ámbito de las artes gráficas.

​Tschichold no fue solo un hombre de oficio sino también el autor de numerosos tratados sobre tipografía y diseño de libros. Su carrera profesional se desarrolló primero en Alemania y después en Suiza con un breve paréntesis en Reino Unido donde reformuló la imagen gráfica de la editorial Penguin.

​A lo largo de esta trayectoria experimentó una de las conversiones más sonadas de la historia del grafismo del siglo XX. Después de la revolución que supuso su manual Die Neue Typographie (Berlín,1928), reconsideró sus tesis a mediados de los años 30 con Typographische Gestaltung (Basilea, 1935) para, finalmente, experimentar un retorno absoluto al clasicismo a partir de la década de 1940 y hasta el final de su vida. Las composiciones dinámicas y asimétricas de la primera etapa a base de tipos de palo seco, dieron luegar a páginas perfectamente centradas respetando las convenciones formales de la tradición histórica de la imprenta.

​En todas las fases de su actividad, Jan Tschichold supo desarrollar una filosofía coherente para resolver cualquier cuestión tipográfica de manera racional y estéticamente satisfactoria.

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Bauhausbücher

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Walter Gropius. Internationale Architektur. München: Albert Langen, 1925 (Bauhausbücher; 1)

Per commemorar els 100 any de la fundació de l’escola Bauhaus l’any 1919, la Biblioteca Enric Bricall presenta una selecció dels seus fons relacionats amb aquest moment crucial en la història i la pedagogia del disseny.

La col·lecció Bauhausbücher (llibres de la Bauhaus) va ser publicada entre 1925 i 1930 amb un total de 14 títols. Els llibres documenten la producció dels diferents tallers, així com les teories estètiques que conformen la filosofia de l’Escola.

El responsable del grafisme, László Moholy-Nagy, va crear unes composicions que han esdevingut paradigmàtiques de la “Nova Tipografia”, un moviment de renovació gràfica que va revolucionar la cultura visual en les dècades de 1920 i 1930. Els llibres de la Bauhaus manifesten un delicat equilibri entre la singularitat de cada volum i la imatge de conjunt de la col·lecció.

___________________________________________________________________________________________

Para conmemorar los 100 años de la fundación de la escuela Bauhaus en el año 1919, la Biblioteca Enric Bricall presenta una selección de sus fondos relacionados con este momento crucial en la historia y la pedagogía del diseño.

La colección Bauhausbücher (libros de la Bauhaus) fue publicada entre 1925 y 1930 con un total de 14 títulos. Los libros documentan la producción de los diferentes talleres, así como las teorías estéticas que conforman la filosofía de la Escuela.

El responsable del grafismo, László Moholy-Nagy, creó unas composiciones que se han convertido en paradigmáticas de la “Nueva Tipografía”, un movimiento de renovación gráfica que revolucionó la cultura visual en las décadas de 1920 y 1930. Los libros de la Bauhaus manifiestan un delicado equilibrio entre la singularidad de cada volumen y la imagen de conjunto de la colección.

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

URSS en Construcción

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

El Lissitzky, Sophie Lissitzky-Küppers. URSS en construcción, nº 9-12, 1937
Aleksandr Rodchenko, Varvara Stepanova. URSS en construction, nº 8, 1936

Pels moviments d’avantguarda d’entreguerres, la fotografia va ser un mitjà d’expressió artística excitant i ple de possibilitats. Era l’instrument ideal per captar l’esperit de la modernitat que havia de caracteritzar el present. 

​La Unió Soviètica va liderar una veritable revolució visual protagonitzada pel Constructivisme, un moviment abstracte i eminentment gràfic que feia un ús intensiu de la fotografia i en el que la creació artística es barrejava amb l’esperit utilitari i propagandístic. Un bon exemple el constitueix la revista SSSR na stroike (URSS en construcció), publicada en diverses llengües amb la missió de lloar les excel·lències del projecte soviètic.

​Dissenyada, entre d’altres, per Alexander Rodtxenko, Varvara Stepanova i El Lissitzky, la publicació ha esdevingut un referent del disseny de revistes del segle XX pels seus espectaculars fotomuntatges i agosarades composicions tipogràfiques.

__________________________________________________________________________________________

Para los movimientos de vanguardia de entreguerras, la fotografía fue un medio de expresión excitante y lleno de posibilidades. Era el instrumento ideal para captar el espíritu de la modernidad que había de caracterizar el presente.

La Unión Soviética lideró una verdadera revolución visual protagonizada por Constructivismo, un movimiento abstracto y eminentemente gráfico que hacía un uso intensivo de la fotografía y en el que la creación artística se mezclaba con el espíritu utilitario y propagandístico. Un buen ejemplo lo constituye la revista SSSR na Stroike (URSS en Construcción), publicada en diversas lenguas con la misión de ensalzar las excelencias del proyecto soviético.

​Diseñada, entre otros, por Alexander Rodchenko, Varvara Stepanova y El Lissitzky, la publicación se ha convertido en un referente del diseño de revistas del siglo XX por sus espectaculares fotomontajes y audaces composiciones tipográficas.

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Wendingen

Més informació  /  Más información

Fons de Reserva Enric Bricall

Publicada entre 1918 i 1931, la revista holandesa Wendingen és una obra mestra del disseny editorial de tots els temps. L’artífex de la publicació va ser l’arquitecte Hendricus Theodorus Wijdeveld, responsable del projecte tant pel que fa a l’orientació dels continguts com a l’exquisida presentació en format quadrat i enquadernació a la japonesa.

Les cobertes de Wendingen constitueixen un recorregut per vàries tendències estètiques de principis del segle passat: art nouveau, expressionisme, art déco, constructivisme, neoplasticisme, racionalisme. El Fons de Reserva de la Biblioteca Enric Bricall té una col·lecció d’onze números que inclouen alguns exemplars mítics com ara el dedicat a la dissenyadora Eileen Gray, a l’arquitecte Frank Lloyd Wright o al pintor Diego Rivera. Les seves esplèndides portades han forjat la cultura visual contemporània i són part de la història del grafisme del segle XX.


Publicada entre 1918 y 1931, la revista holandesa Wendingen es una obra maestra del diseño editorial de todos los tiempos. El artífice de la publicación fue el arquitecto Hendricus Theodorus Wijdeveld, responsable del proyecto tanto en la orientación de los contenidos como en la exquisita presentación en formato cuadrado y encuadernación a la japonesa.

Las cubiertas de Wendingen constituyen un recorrido por varias tendencias estéticas de principios del siglo pasado: art nouveau, expresionismo, art déco, constructivismo, neoplasticismo, racionalismo. El Fondo de Reserva de la Biblioteca Enric Bricall tiene una colección de once números que incluyen algunos ejemplares míticos como, por ejemplo, el dedicado a la diseñadora Eileen Gray, al arquitecto Frank Lloyd Wright o al pintor Diego Rivera. Sus espléndidas portadas han forjado la cultura visual contemporánea y son parte de la historia del grafismo del siglo XX.


image00005

Wendingen, vol. 4, nº 9/10 (1921)

image00008

image00010

Wendingen, vol. 4, nº 12 (1921)

image00012

image00003

Wendingen, vol. 5, nº 3 (1923)

image00004

image00001

Wendingen, vol. 6, nº 6 (1924)

image00002

image00019

Wendingen, vol. 7, nº 7 (1926)

image00020

image00028

Wendingen, vol. 7, nº 11/12 (1925)

image00029

image00025

Wendingen, vol. 9, nº 1 (1928)

image00024

image00026

Wendingen, vol. 9, nº 2 (1928)

image00027

image00021

Wendingen, vol. 10, nº 3 (1929)

image00022

image00017

Wendingen, vol. 11, nº 10 (1930)

image00018

image00014

Wendingen, vol. 12, nº 1 (1931)

image00015

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Disseny de llibres de l’avantguarda txeca, 1920-1940

La República Txeca va ser fundada el 1918 sobre les ruïnes del que havia estat part de l’Imperi Austrohongarès. El món editorial txec, que tenia una llarga tradició d’arrel germànica, va experimentar una renovada vitalitat en el període d’entreguerres.

Una nova generació d’artistes s’aplegava en una associació anomenada Devětsil que mantenia contactes amb l’avantguarda europea. El disseny gràfic dels llibres suscitava un especial interès entre els joves creadors membres d’aquest grup.

Dos corrents estètics convivien en Devětsil, d’una banda el Poetisme que exaltava l’essència subjectiva de l’acte creatiu i, de l’altra, el Constructivisme que aspirava a l’objectivitat i estandarització de la producció en sèrie. Aquestes dues tendències són ben reconeixibles en el grafisme dels llibres d’aquell moment amb les sutils composicions tipogràfiques de Karel Teige i Vit Obrtel o amb les cobertes fotogràfiques de Ladislav Sutnar que utilitzen el llenguatge de la Nova Tipografia.

Més informació al web del Fons de Reserva Enric Bricall


Diseño de libros de la vanguardia checa, 1920-1940

La República Checa fue fundada en 1918 sobre las ruinas de lo que había sido parte del Imperio Austrohúngaro. El mundo editorial checo, que tenía una larga tradición de raíz germánica, experimentó una renovada vitalidad en el período de entreguerras.

Una nueva generación de artistas se agrupó en una asociación llamada Devětsil que mantenía contactos con la vanguardia europea. El diseño gráfico de libros suscitaba un especial interés entre los jóvenes creadores miembros de este grupo.

Dos corrientes estéticas convivían en Devětsil, por un lado el Poetismo que exaltaba la esencia subjetiva del acto creativo y, por otro, el Constructivismo que aspiraba a la objetividad y a la estandarización de la producción en serie. Estas dos tendencias son bien reconocibles en el grafismo de los libros de aquel momento con las sutiles composiciones tipográficas de Karel Teige y Vit Obrtel o con las cubiertas fotográficas de Ladislav Sutnar que utilizan el lenguaje de la Nueva Tipografía.

Más información en la web del Fondo de Reserva Enric Bricall


 

_MG_1851

Ladislav Sutnar. Otello. Národní divadlo v Praze, 1930

_MG_9597

Ladislav Sutnar. Duha / Karel Boleslav Jirak. Hudebni Matice Umelecke Besedy, 1930

_MG_9602

Ladislav Sutnar. Fotografie vidí povrch / Ladislav Sutnar, Jaromír Funke. Druzstevní práce, 1935

_MG_1861

Ladislav Sutnar. Drobnosti / George Bernard Shaw. Druzstevní práce, 1930

_MG_1856

Ladislav Sutnar. Druhý ostrov Johna Bulla / George Bernard Shaw. Druzstevní práce, 1930

_MG_1866

Ladislav Sutnar. Clovek nikdy neví / George Bernard Shaw. Druzstevní práce, 1931

_MG_9337

Ladislav Sutnar. Vás do DP. Druzstevní práce, 1939

_MG_9333

Ladislav Sutnar. Vydavatelstvo Druzstevní práce. Druzstevní práce, 1936

_MG_9327

Ladislav Sutnar. Matka / Sholem Asch. Druzstevní práce, 1933

_MG_9322

Ladislav Sutnar. Jak a čím se živit / M. Úlehlová-Tilschová. Druzstevní práce, 1937

_MG_9318

Ladislav Sutnar. Prazská dramaturgie / K. H. Hilar. Sfinx, 1930

_MG_9297

Ladislav Sutnar. Rozloucení s jihem: verse / Jirí Mahen. Druzstevní práce, 1934

_MG_9567

Ladislav Sutnar. Zijeme, nº 3+2 (1932)

_MG_9575

Karel Teige. Na vlnach TSF / Jaroslav Seifert. Vaclav Petr, 1925

_MG_9301

_MG_9303

Karel Teige. S lodí jez dovází caj a kávu / Konstantin Biebl. Odeon, 1928

_MG_9309

_MG_9315

Karel Teige. Zlom / Konstantin Biebl. Odeon, 1928

_MG_9292

Karel Teige. Fanfarlo / Charles Baudelaire. Odeon, 1927

_MG_9581

Karel Teige. Stavba a báseň / Karel Teige. Olymp, 1927

_MG_9556

Karel Teige. Dinah / Karel Konrad. Vaclav Petr, 1928

_MG_9591

Karel Teige. Nejmenši byt / Karel Teige. Vaclav Petr, 1932

_MG_9559

Karel Teige. Zpáteční lístek / Vitezslav Nezval. Fr. Borovy, 1933

_MG_9620

Karel Teige. Mrakodrapy / Václav Kolár. Práce, 1946

_MG_9545

Vit Obrtel. Akrobat / Vitezslav Nezval. Plejada, 1927

_MG_9550

Vit Obrtel. Edison / Vitezslav Nezval. Plejada, 1928

_MG_9284

Vit Obrtel. Ve smeru uhlopricny / Karel Konrad. Hanf, 1930

_MG_9542

Zdenek Rossmann. Poesie v rozpacich / Bedrich Vaclavek. Odeon, 1930

 

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari