Wim Crouwel

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Wim Crouwel (1928-2019) és un dels dissenyadors holandesos més reconeguts del segle passat. Va crear cartells i catàlegs per a institucions culturals com el Van Abbemuseum i el Stedelijk Museum Amsterdam, del qual va ser el responsable de la comunicació visual entre 1963 i 1985. Va fundar una agència de disseny multidisciplinar anomenada Total Design que, amb una estètica moderna i racional, esdevindria tot un referent als anys 70.

​Al llarg de la seva carrera, Wim Crouwel va ser un fervent defensor de la retícula, influenciat per l’enfocament minimalista i sistemàtic de l’escola suïssa, hereva, al seu torn, de l’avantguarda artística d’entreguerres.

Va saber combinar el rigor formal amb l’experimentació tipogràfica creant una sèrie d’alfabets d’aspecte futurista. L’exemple més radical és el New Alphabet de 1967 que, creat en un moment incipient de la tipografia digital, porta al límit la llegibilitat de la lletra.

​L’obra de Crouwel representa l’ètica de la modernitat del segle XX: la confiança en la tecnologia, la visió optimista del progrés i la convicció que el disseny pot ajudar a crear un món millor.

___________________________________________________________________________________

Wim Crouwel (1928-2019) es uno de los diseñadores holandeses más reconocidos del siglo pasado. Creó carteles y catálogos para instituciones culturales como el Van Abbemuseum y el Stedelijk Museum Amsterdam, del cual fue el responsable de la comunicación visual entre 1963 y 1985. Fundó una agencia de diseño multidisciplinar llamada Total Design que, con una estética moderna y racional, se convirtió en todo un referente en los años 70.

​A lo largo de su carrera, Wim Crouwel fue un ferviente defensor de la retícula, influenciado por el enfoque minimalista y sistemático de la escuela suiza, heredera, a su vez, de la vanguardia artística de entreguerras.

Supo combinar el rigor formal con la experimentación tipográfica creando una serie de alfabetos de aspecto futurista. El ejemplo más radical es el New Alphabet de 1967 que, creado en un momento incipiente de la tipografía digital, lleva al límite la legibilidad de la letra.

​La obra de Crouwel representa la ética de la modernidad del siglo XX: la confianza en la tecnología, la visión optimista del progreso y el convencimiento de que el diseño puede ayudar a crear un mundo mejor.

“My generation grew up in the spirit of modernism. We studied at art school at the end of the forties, the period that the Second World War had just ended. It was  a time of rebuilding the shatters of five devastating years. There was a great belief in a new future -and- just like during the aftermath of the First World War, architects and designers thought they could help to create a better world Although our means and tools found their origins in the twenties and thirties, at schools like the Bauhaus, we cleansed them from all expressionistic touches and used them in a much more rational way: undo everything that was superfluous.”

​Toon Lauwen, ed. Wim Crouwel in his own words. The Hague: Lauwen Books, 2010 (p. 63)

Neville Brody & The Face

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

La revista britànica The Face va ser precursora d’un nou llenguatge visual que va tenir una gran influència en la dècada de 1980. El dissenyador que va definir el seu aspecte va ser Neville Brody qui, entre 1981 i 1986, va ser el director d’art de la publicació. The Face presentava reportatges de música, art i moda que copsaven l’estil del moment i dictaven les tendències que calia seguir als joves que aspiraven a ser moderns.

​El grafisme de Neville Brody estava influenciat per les formes geomètriques dels artistes constructivistes, especialment Rodchenko, i per l’actitud experimental i subversiva del dadaisme. Els dissenys creats per The Face aportaven una imatge gràfica unitaria a la revista. Els titulars, elaborats acuradament a mà, estaven en sintonia amb el contingut dels articles. La innovadora direcció artística de Brody va introduïr una tipografia dinàmica, amb diferents tipus de lletra en la mateixa pàgina i potents accents visuals per realçar l’impacte de la fotografia.

​The Face va esdevenir el prototip del que havia de ser una revista moderna i la seva estètica contundent va ser molt imitada al llarg dels anys 80 del segle passat.

___________________________________________________________________________________

La revista británica The Face fue precursora de un nuevo lenguaje visual que tuvo gran influencia en la década de 1980. El diseñador que definió su aspecto fue Neville Brody quien, entre 1981 y 1986, fue el director de arte de la publicación. The Face presentaba reportajes de música, arte y moda que captaban el estilo del momento y dictaban las tendencias que había que seguir a los jóvenes que aspiraban a ser modernos.

El grafismo de Neville Brody estaba influenciado por las formas geométricas de los artistas constructivistas, especialmente Rodchenko, y por la actitud experimental y subversiva del dadaismo. Los diseños creados para The Face aportaban una imagen gráfica unitária a la revista. Los títulares, elaborados cuidadosamente a mano, estaban en sintonía con el contenido de los artículos. La innovadora dirección artística de Brody introdujo una tipografía dinámica, con diferentes tipos de letra en la misma página y potentes acentos visuales para realzar el impacto de la fotografía.

The Face se convirtió en el prototipo de lo que debía ser una revista moderna y su estética contundente fue muy imitada a lo largo de los años 80 del siglo pasado.

“Brody is most often linked with The Face, an iconoclastic publication launched in 1980 that documented London’s burgeoning youth culture, reporting on the commingled art, fashion, celebrity, and music scenes and becomming a trendsetting instrument in itself. The Face spoke to a generation that disdained the standards of establishment tastemakers, adopting an aesthetic that was more mass-market than upper class. As the magazine’s art director from 1981 to 1986, Brody upended the conventions of stuffy periodical design, with hand-drawn or mixed-up typefaces and oddly cropped images. The in-your-face, punk influenced style established an unforgettable visual identity that became the prototype of what a modern magazine could (or should) look like.”

​Steven Heller. “The PoMo brouhaha”. In Judith Gura, Postmodern design complete. London: Thames and Hudson, 2017 (p. 284)

Isotype

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Isotype és una tècnica per visualitzar estadístiques socials mitjançant mètodes gràfics. Es va desenvolupar per primera vegada al Museu de Societat i Economia de Viena en la dècada de 1920.

El seu objectiu era explicar al gran públic temes socials i econòmics il·lustrant les dades estadístiques de manera entenedora. El fundador d’Isotype va ser el sociòleg i filòsof del Cercle de Viena Otto Neurath. Els membres de l’equip que Neurath va aplegar al seu voltant incloien Marie Reidemeister (més tard la seva esposa) i el grafista Gerd Arntz.

Arntz va ser un artista alemany compromès políticament amb l’esquerra. Amb el seu estil esquemàtic va aconseguir plasmar les idees de Neurath mitjançant signes elementals i pictogrames que comunicaven assumptes complexos de manera clara i intel·ligible.

El mètode Isotype es va extendre als Països Baixos, Gran Betanya, la Unió Soviètica, els Estats Units i altres llocs. Molts dels que col·laboraven amb Isotype van haver d’escapar dues vegades del feixisme, primer de Viena l’any 1934, després de La Haia el 1940. Finalment es van establir a Oxford, on Otto i Marie Neurath van fundar l’Isotype Institute.

Després de la mort d’Otto Neurath el 1945, Marie Neurath i els seus col·laboradors van continuar el desenvolupament d’Isotype a Londres. En aquesta nova etapa es van dedicar especialment al disseny de llibres il·lustrats sobre ciència, tecnologia i història adreçats al públic infantil.

___________________________________________________________________________________

Isotype es una técnica para visualizar estadísticas sociales mediante métodos gráficos. Se desarrolló por primera vez en el Museo de Sociedad y Economía de Viena en la década de 1920.

​Su objetivo era explicar al gran público temas sociales y económicos  ilustrando los datos estadísticos de forma comprensible. El fundador de Isotype fue el sociólogo y filósofo del Círculo de Viena Otto Neurath. Los miembros del equipo que Neurath reunió a su alrededor incluían a Marie Reidemeister (más tarde su esposa) y al grafista Gerd Arntz.

​​Arntz fue un artista alemán comprometido políticamente con la izquierda. Con su estilo esquemático logró plasmar las ideas de Neurath mediante signos elementales y pictogramas que comunicaban asuntos complejos de manera clara e inteligible.

​El método Isotype se extendió a los Países Bajos, Gran Bretaña, la Unión Soviética, los Estados Unidos y otros lugares. Muchos de los que colaboraron con Isotype tuvieron que escapar dos veces del fascismo, primero de Viena en 1934, luego de La Haya en 1940. Finalmente se establecieron en Oxford, donde Otto y Marie Neurath fundaron el Isotype Institute.

​Tras la muerte de Otto Neurath en 1945, Marie Neurath y sus colaboradores continuaron el desarrollo de Isotype en Londres. En esta nueva etapa se dedicaron especialmente al diseño de libros ilustrados sobre ciencia, tecnología e historia destinados al público infantil.

“Isotype (International System of Typographic Picture Education) deserves to be brought in from the margins of graphic design history and reassessed in its context, and for its methodology. It was developed as a system of pictorial statistics at the pioneering Museum of Society and Economy in Vienna between 1925 and 1934 (and was first known as the ‘Vienna method’). Under the direction of Otto Neurath, a social scientist and prominent member of the Vienna Circle of (anti-)philosophers, a coherent set of rules emerged for transforming complex, statistical information into self-explanatory charts using elemental pictograms.

​The influence of these pictograms (designed from 1928 by Gerd Arntz) on today’s information graphics is immediately apparent, although perhaps not yet fully recognised. ‘Visual education’ was always the prime motive behind Isotype, which was worked out for exhibitions designed to inform ordinary citizens (including schoolchildren) about their place in the world. It was never intended to replace verbal language; it was a ‘helping language’ always accompanied by verbal elements. In later years Isotype was applied more to publications, encompassing diagrammatic explanations of scientific subjects for young readers and civic information for developing countries in Africa.”

​Christopher Burke. “Talking pictures (Isotype).” Eye vol. 17, nº 68, 2008 (p. 24-25)

Ricard Giralt Miracle

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Ricard Giralt Miracle (1911-1994) va ser grafista, tipògraf i impressor, un home d’ofici dins del món de les arts gràfiques que va saber compaginar tradició i innovació.

​Coneixedor dels moviments renovadors de les avantguardes de principis del segle oassat, la seva obra va ser pionera a Espanya. L’any 1947 va fundar Filograf, una combinació d’estudi de disseny i taller gràfic on va crear impresos de tota mena incloent-hi les peculiars plaquettes. Aquest material, dissenyat primerament com a eina d’autopromoció, constitueix tota una declaració d’amor per la lletra.

​Giralt Miracle encarna l’esperit de la modernitat que ha caracteritzat el segle XX. Com Jan Tschichold, Massin o Alvin Lustig, va se un profund coneixedor de les arrels de la professió, culte i en constant experimentació, tot un pioner i un referent moral de la disciplina del disseny gràfic.

___________________________________________________________________________________

Ricard Giralt Miracle (1911-1994) fue grafista, tipógrafo e impresor, un hombre de oficio dentro del mundo de las artes gráficas que supo compaginar tradición e innovación.

​Conocedor de los movimientos renovadores de las vanguardias de principios del siglo pasado, su obra fue pionera en España. En el año 1947 fundó Filograf, una combinación de estudio de diseño y taller gráfico donde creó impresos de todo tipo incluyendo las peculiares plaquettes. Este material, diseñado primeramente como herramienta de autopromoción, constituye toda una declaración de amor por la letra.

​Giralt Miracle encarna el espíritu de la modernidad que ha caracterizado el siglo XX. Como Jan Tschichold, Alvin Lustig o Massin, fue un profundo conocedor de las raíces de la profesión, culto y en constante experimentación, todo un pionero y un referente moral de la disciplina del diseño gráfico.

“Inmediatamente finalizada la 2ª Guerra Mundial advertí -como un descubrimiento personal- la enorme influencia que los artistas y diseñadores europeos ejercieron en el diseño gráfico de los Estados Unidos. Esta sorpresa y el interés que sentía por la obra de los miembros de la Bauhaus particularmente de Herbert Bayer, me introdujeron por un camino experimental irreversible, muy cercano a las propuestas del arte de vanguardia (pintura, collage, fotografía, tipografía, etc.). Esta situación, de hecho, me estimuló a buscar caminos más personales más allá de la estética noucentista de Seix i Barral o de la influencia art déco que empezaba a imponerse. En el fondo ensayé unas fórmulas compositivas que procedían de la filosofía del ‘collage’ cubista y del espíritu de las ‘palabras en libertad’ del futurismo, sólo que aplicados a mi criterio visual y al repertorio gráfico de mis formas cotidianas. La voluntad de conseguir un camino personal me hizo recurrir al archivo de catálogos y documentos gráficos de mi padre buscando una aplicación nueva e incorporando parte de sus grabados del siglo XIX en un uso aparentemente arbitrario del color y la composición.”

​R. Giralt Miracle, Premio Nacional de Diseño Gráfico 1990. Barcelona: Fundación BCD; Madrid: Ministerio de Industria y Energía, 1990 (p. 63)

Avantguarda holandesa | Vanguardia holandesa | Dutch avant-garde

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

La Nova Tipografia formulada per Laszlo Moholy-Nagy i Jan Tschichold a la dècada de 1920, va tenir un gran impacte en el disseny gràfic europeu, especialment a Alemanya, Txecoslovàquia, Suïssa i als Països Baixos.

L’origen de la Nova Tipografia el trobem als moviments d’avantguarda de principis del segle XX -futurisme, dadaisme, constructivisme, Bauhaus, de Stijl- que van alliberar els tipus impresos de les normes tradicionals convertint-los en un mitjà d’expressió visual. En la seva disseminació internacional va contribuir en gran mesura el Ring neue Werbegestalter (Cercle de Nous Dissenyadors de Publicitat) fundat per Kurt Schwitters el 1928.

El Ring va organitzar fins a 23 exposicions on es mostrava l’obra contemporània de grafistes compromesos amb la nova estètica. D’aquests dissenyadors, tres eren holandesos: Cesar Domela, Piet Zwart i Paul Schuitema. Domela va ser, sobre tot, artista plàstic membre del grup de Stijl però Zwart i Schuitema van excel·lir en l’ofici de grafista amb composicions memorables que capten l’essència mateixa de l’avantguarda heroica del segle passat.

___________________________________________________________________________________

La Nueva Tipografía formulada por Laszlo Moholy-Nagy y Jan Tschichold en la década de 1920, tuvo un gran impacto en el diseño gráfico europeo, especialmente en Alemania, Checoslovaquia, Suiza y los Paises Bajos.

​El origen de la Nueva Tipografía lo encontramos en los movimientos de vanguardia de principios del siglo XX -futurismo, dadaismo, constructivismo, Bauhaus, de Stijl- que liberaron los tipos impresos de las normas tradicionales conviertiéndolos en un medio d’expresión visual. En su diseminación internacional contribuyó en gran medida el Ring neue Werbegestalter (Círculo de Nuevos Diseñadores de Publicidad) fundado por Kurt Schwitters en 1928.

El Ring organizó hasta 23 exposiciones donde se mostraba la obra contemporánea de grafistas comprometidos con la nueva estética. De estos diseñadores, tres eran holandeses: Cesar Domela, Piet Zwart y Paul Schuitema. Domela fue, sobre todo, artista plástico miembro del grupo de Stijl pero Zwart i Schuitema sobresalieron en el oficio de grafista con composiciones memorables que captan la esencia misma de la vanguardia heroica del siglo pasado.

“Typography is a tool for communicating in a clear, visually intens form, composed of straight lines, simple geometrical forms, primary colours and plain letters, without resorting to purely decorative effects: it was in these terms that, in late 1925, the Dutch periodical De Reclame (Advertising) introduced the Bauhaus approach to graphic design in the Netherlands. The magazine had already presented the work of Piet Zwart the previous year. Not only was this the earliest publication on Zwart’s graphic design, but the article included what we may regard as his first manifesto: These ideas about advertising bear no connection to ‘art’. They are merely bussinesslike (but not humdrum) products, in which an attempt is made to treat the typographic means also as a goal, in relation to the promotional idea. The typographic means (letters, lines, shapes) are not subsidiary to the advertisement. They are not misused as a promotional anecdote like a rebus on a bag from the cigar shop. They simply present a suggestive form. The aim is not ‘the beautiful’ but expression!.”

​Frederike Huygen. Modernism in print: Dutch graphic design, 1917-2017. Eindhoven: Lecturis, 2017 (p. 12)

Around 1900

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

A finals del segle XIX i principis del XX, una nova sensibilitat recorria Europa amb influències diverses i diferents expressions nacionals: Arts and Crafts angleses, Art Nouveau francès, Jugendstil alemany, Secessió vienesa, Escola de Glasgow, Modernisme català. El seu univers decoratiu ens remet a la Natura amb formes que poden ser orgàniques i sinuoses o bé geomètriques i estilitzades. L’Edat Mitjana i el Japó van tenir una gran ascedència en l’estètica d’aquest període. Londres, Glasgow, París, Leipzig, Berlin, Viena, Barcelona van ser escenaris d’una vigorosa renaixença espiritual que va trobar en la il·lustració de llibres un mitjà ideal per a manifestar la seva creativitat.

___________________________________________________________________________________

A finales del siglo XIX y principios del XX, una nueva sensibilidad recorría Europa con influencias diversas y diferentes expresiones nacionales: Arts and Crafts ingleses, Art Nouveau francés, Jugendstil alemán, Secesión vienesa, Escuela de Glasgow, Modernismo catalán. Su universo decorativo nos remite a la Naturaleza con formas que pueden ser orgánicas y sinuosas o bien geométricas y estilizadas. La Edad Media y Japón tuvieron una gran ascendencia en la estética de este periodo. Londres, Glasgow, París, Leipzig, Berlín, Viena, Barcelona fueron escenarios de un vigoroso renacimiento espiritual que encontró en la ilustración de libros un medio ideal para manifestar su creatividad.

“By the late nineties “Art Nouveau” had achieved a remarkable international success as the style of fashion and the avant garde. In the various countries it went by different names and was, in fact, ambivalently considered a national style or else an import from a foreign country, depending on a positive or negative attitude toward the mode. Only fairly recently has it been generally recognized as an international movement. At first, nobody seemed to know where it originated. The English, not realizing the major contributions they themselves had made— especially in graphic design —and never really participating in the full-blown movement, called it Art Nouveau. In France, the country of the Symbolist movement, it was referred to occasionally as “Modern Style,” and went under a great many names at first (…) Eventually the name Art Nouveau was adopted. In Germany it was at first variously called “Belgische” and “Veldesche” after the Belgian Henry van de Velde, who, upon coming to Germany in 1897, had assumed leadership of the movement there (…) It was, however, the term “Jugendstil,” from the highly popular Munich magazine Jugend, which entered the vocabulary. The Austrians referred to it as “Secessionsstil” because of the Vienna Secession which, under the leadership of Klimt, Hoffmann, and Olbrich, was holding highly cosmopolitan exhibitions in Vienna. The Scots, who undoubtedly had a considerable influence on the Viennese, named their corollary “The Glasgow School.” In Spain it was called “Modernismo,” in Italy it went by the title of “Stile floreale” but, generally, as “Stile Liberty” after Liberty’s London store and the printed, often Oriental, textiles it offered for sale.”

​Peter Selz, Mildred Constantine, eds. Art Nouveau: Art and Design at the Turn of the Century. New York: Museum of Modern Art, 1960 (p. 10-11)

Manolo Prieto, “Novelas y Cuentos”, 1948-1959

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Manolo Prieto. Partir… / Roland Dorgelés (19 de febrero, 1956)

Al llarg de les dècades de 1940 i 1950, Manolo Prieto va dissenyar les cobertes de la col·lecció Novelas y Cuentos, una revista literària popular publicada per l’editorial Dédalo.

​Les portades es caracteritzaven per una gran economia de mitjans, tant pel que fa al paper i les tintes com pel temps que Prieto disposava per dissenyar-les. La periodicitat setmanal de la revista requeria una gran agilitat en l’execució i una extraordinària capacitat de síntesi per tal que els nous números arribessin puntualment als quioscos.

​Manolo Prieto va saber compaginar els llenguatges de les avantguardes artístiques amb una habilitat pel dibuix que copsava l’essencial. Les seves il·lustracions a base de línia, taca de color i ombrejat constitueixen una prodigiosa abstracció del contingut del relat.

___________________________________________________________________________________________

A lo largo de las décadas de 1940 y 1950, Manolo Prieto diseñó las cubiertas de la colección Novelas y Cuentos, una revista literaria popular publicada por la editorial Dédalo.

​Las portadas se caracterizaban por una gran economía de medios, tanto en lo que respecta al papel y las tintas como al tiempo que Prieto disponía para diseñarlas. La periodicidad semanal de la revista requería una gran agilidad en la ejecución i una extraordinaria capacidad de síntesis para que los nuevos números llegasen puntualmente a los quioscos.

​Manolo Prieto supo compaginar los lenguajes de las vanguardias artísticas con una habilidad para el dibujo que captaba lo esencial. Sus ilustraciones a base de linea, mancha de color y sombreado constituyen una prodigiosa abstracción del contenido del relato.

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Fré Cohen

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Schiphol het vertreksein. Amsterdam: Dienst der Gemeente Handelsinrichtingen, 1932

Fré Cohen (1903-1943) va ser una dissenyadora holandesa compromesa amb el moviment obrer i autora del grafisme de nombroses publicacions socialistes. També va treballar com a grafista en l’Ajuntament d’Amsterdam i va dissenyar cobertes de llibres per a diverses editorials de la ciutat.

​La seva obra gràfica parteix de l’estil autòcton d’arrel expressionista promogut per la revista Wendingen amb el seus característics ornaments geometritzants a base de línies i elements tipogràfics. Però, igual que la revista al llarg de la seva vida editorial, les creacions de Fré Cohen van ser permeables a les noves tendències estètiques de les primeres dècades del segle XX amb influències de l’Art Déco i la Nova Tipografia.

​Va ser víctima de la seva doble condició de dona jueva i militant d’esquerres. Es va suïcidar poc després de ser arrestada per l’exèrcit nazi durant la invasió dels Països Baixos.

​La seva obra forma part de les col·leccions de prestigioses institucions com ara el Museum of Modern Art de Nova York, el Stedelijk Museum i l’International Institute of Social History d’Amsterdam.

___________________________________________________________________________________________

Fré Cohen (1903-1943) fue una diseñadora holandesa comprometida con el movimiento obrero y autora del grafismo de numerosas publicaciones socialistas. También trabajó como grafista en el Ayuntamiento de Amsterdam y diseñó cubiertas de libros para diversas editoriales de la ciudad.

​Su obra gráfica parte del estilo autóctono de raiz expresionista promovido por la revista Wendingen con sus característicos ornamentos geometrizantes a base de lineas y elementos tipográficos. Pero, igual que la revista a lo largo de su vida editorial, las creaciones de Fré Cohen fueron permeables a las nuevas tendencias estéticas de las primeras décadas del siglo XX con influencias del Art Déco y la Nueva Tipografía.

​Fue víctima de su doble condición de mujer judía y militante de izquierdas. Se suicidó poco después de ser arrestada por el ejército nazi durante la invasión de los Paises Bajos.

​Su obra forma parte de la colección de prestigiosas instituciones como, por ejemplo, el Museum of Modern Art de Nueva York, el Stedelijk Museum i el International Institute of Social History de Amsterdam.

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Sister Corita

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Sister Corita. Footnotes and headlines: a play-pray book. New York: Herder and Herder, 1967

Corita Kent, coneguda com Sister Corita, va ser una figura insòlita en el panorama de les arts gràfiques nordamericanes de les dècades de 1960 i 1970. Monja catòlica i professora en una escola d’art de la ciutat de Los Angeles, Corita va captar l’esperit del seu temps en una obra gràfica que combinava l’espiritualitat cristiana i la filosofía hippie amb una estètica influenciada pel pop-art.

​La seva religiositat, més propera al cristianisme primitiu que a l’ortodoxia de l’ésglesia, s’avenia bé amb els moviments contraculturals que es desenvolupaven a Califòrnia en aquell moment. Compartien una mateixa mística que celebrava l’amor i la no violencia. També políticament va alinear-se en aquest sentit. Bona part de la seva obra és contestatària, contra la guerra del Vietnam i a favor dels drets civils.

​El llenguatge de Corita Kent estava en sintonía amb l’expressió artística dels seus contemporanis, un art que exaltava la cultura popular i que trobava bellesa i transcendència en els elements prosaics de la vida quotidiana.

___________________________________________________________________________________________

Corita Kent, conocida como Sister Corita, fue una figura insólita en el panorama de las artes gráficas norteamericanas de las décadas de 1960 y 1970. Monja católica y profesora en una escuela de arte de la ciudad de Los Angeles, Corita supo captar el espíritu de su tiempo en una obra gráfica que combinaba espiritualidad cristiana y filosofía hippie con una estética influenciada por el pop art.

​Su religiosidad, más cercana al cristianismo primitivo que a la ortodoxia de la iglesia, se avenía bien con los movimientos contraculturales que se desarrollaban en California en aquel momento. Compartían una misma mística que celebraba el amor y la no violencia. También políticamente se alineó en este sentido. Buena parte de su obra es contestataria, contra la guerra de Vietnam y a favor de los derechos civiles.

​El lenguaje de Corita Kent estaba en sintonía con la expresión artística de sus contemporáneos, un arte que exaltaba la cultura popular americana y que encontraba belleza y trascendencia en los elementos prosaicos de la vida cotidiana.

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Muriel Cooper

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall

Nicholas Negroponte. The architecture machine. Cambridge, Mass.: MIT Press, 1970

Muriel Cooper (1925-1994) va treballar durant quatre dècades al Massachusetts Institute of Technology com a dissenyadora gràfica, professora i investigadora.

Va ser la directora d’art de l’editorial de l’Institut, la famosa MIT Press, on va donar forma a nombrosos llibres essencials per a la història de l’art i l’arquitectura contemporània. També va ser l’autora de l’icònic logotip de l’editorial que segueix utilitzant-se en l’actualitat.

Les arrels del seu llenguatge visual estan en la tradició tipogràfica suïssa, a l’igual que la majoria dels grafistes a Europa i Amèrica dels anys seixanta i setanta. Muriel Cooper va heredar els elements més habituals i identificables del disseny suís: la preferència per les fonts sans serif (Standard, Univers, Helvetica) i l’ús d’una retícula modular subjacent per organitzar text i imatge.

En 1974 va fundar el Visible Language Workshop, un laboratori d’idees al voltant de noves formes de comunicació gràfica. Muriel Cooper va ser una pionera en la transició de l’impremta a les primeres exploracions de la tipografia digital.

___________________________________________________________________________________________

Muriel Cooper (1925-1994) trabajó durante cuatro décadas en el Massachusetts Institute of Technology como diseñadora gráfica, profesora e investigadora.

Fue directora de arte en la editorial del Instituto, la famosa MIT Press, donde dio forma a numerosos libros esenciales para la historia del arte y la arquitectura contemporánea. También fue autora del icónico logotipo de la editorial que sigue usándose en la actualidad.

Las raíces de su lenguaje visual están en la tradición tipográfica suiza, al igual que las de la mayoría de diseñadores gráficos en América y Europa en los años sesenta y setenta. Muriel Cooper heredó los elementos más habituales e identificables del diseño suizo: la preferencia por las fuentes sans serif (Standard, Univers, Helvetica) y el uso de una retícula modular subyacente para organizar texto e imagen.

En 1974 fundó el Visible Language Workshop, un laboratorio de ideas alrededor de nuevas formas de comunicación gráfica. Muriel Cooper fue una pionera en la transición de la imprenta a las primeras exploraciones de la tipografía digital.

Més informació | Más información | More information

Fons de Reserva Enric Bricall