Paul Bonet i Mario Prassinos: enquadernacions per a l’editorial Gallimard, 1943-1962

Entre 1941 i 1967, l’editorial parisenca Gallimard va publicar una sèrie de llibres amb enquadernacions singulars, coneguts en el món de la bibliofilia francesa com Cartonnages Bonet-Prassinos, pel nom dels seus creadors, Paul Bonet i Mario Prassinos. Van ser 552 volums en edicions numerades d’uns 1000 exemplars, relligats en cartoné i decorats amb motius abstractes. Així, els llibres adquirien una categoria artística, un valor afegit excepcional més enllà de la seva dimensió literària.

De fet, es tractava d’una actualització de les anomenades “reliures d’amateur”, enquadernacions artesanals de luxe que els col·leccionistes atresoraven en les seves biblioteques particulars. Les manifestacions més recents d’aquesta tradició refinada havien tingut lloc a les dècades de 1920 i 1930 amb l’esplèndida extravagància de l’art deco. Aquest era, precisament, el món d’on provenia Paul Bonet, enquadernador professional que subministrava llibres únics a bibliòfils sofisticats.

L’encàrrec de Gallimard a Bonet i Prassinos suposava una certa democratització de les arts del llibre perquè l’important ja no era el caràcter exclusiu i els materials preciosos sinó la qualitat gràfica dels dissenys. Tot i així el repertori decoratiu de Paul Bonet evidencia la seva trajectòria deco amb uns característics motius radiants, línies sinuoses, petites estrelles i formes geomètriques estampades en daurat.

La publicació dels llibres no es reparteix de manera uniforme al llarg dels 27 anys ja que el gruix de la producció es dóna a la dècada de 1940 i la primera meïtat dels 50. Això es reflecteix en els dissenys de Mario Prassinos que manifesten una clara inspiració en l’art del seu moment amb influència del surrealisme, l’abstracció i l’informalisme.

Les enquadernacions de Bonet i Prassinos són testimoni d’un moment excepcional de la cultura francesa i posen de manifest una noció de modernitat diferent a la tradició centreeuropea de les avantguardes d’arrel germànica.


Paul Bonet y Mario Prassinos: encuadernaciones para la editorial Gallimard, 1943-1962

Entre 1941 y 1967, la editorial parisina Gallimard publicó una serie de libros con encuadernaciones singulares, conocidos en el mundo de la bibliofilia francesa com Cartonnages Bonet-Prassinos, por el nombre de sus creadores, Paul Bonet y Mario Prassinos. Fueron 552 volúmenes en ediciones numeradas de unos 1000 ejemplares, encuadernados en cartoné y decorados con motivos abstractos. Así, los libros adquirían una categoria artística, un valor añadido excepcional más allà de su dimensión literaria.

De hecho, se trataba de una actualitzación de las llamadas “reliures d’amateur”, encuadernaciones artesanales de lujo que los coleccionistas atesoraban en sus bibliotecas particulares. Las manifestaciones más recientes de esta tradición refinada habían tenido lugar en las décadas de 1920 y 1930 con la espléndida extravagancia del art deco. Este era, precisamente, el mundo de donde procedía Paul Bonet, encuadernador profesional que suministraba libros únicos a bibliófilos sofisticados.

El encargo de Gallimard a Bonet y Prassinos suponía una cierta democratización de las artes del libro porque lo importante ya no era el caracter exclusivo y los materiales preciosos sino la calidad gráfica de los diseños. Aún así, el repertorio decorativo de Paul Bonet evidencía su trayectoria deco con unos característicos motivos radiantes, líneas sinuosas, pequeñas estrellas y formas geométricas estampadas en dorado.

La publicación de los libros no se reparte de manera uniforme a lo largo de los 27 años ya que el grueso de la producción se da en la década de 1940 y la primera mitad de los 50. Esto se refleja en los diseños de Mario Prassinos que manifiestan una clara inspiración en el arte de su momento con influencia del surrealismo, la abstracción y el informalismo.

Las encuadernaciones de Bonet y Prassinos son testimonio de un momento excepcional de la cultura francesa y ponen de manifiesto una noción de modernidad diferente a la tradición centroeuropea de las vanguardias de raíz germánica.


Paul Bonet

CAM01342

Max Jacob. Dernieres poèmes (1945)

CAM01341

Joseph Kessel. Mermoz (1946)

CAM01345

Aragon. Les Voyageurs de l’impériale (1947)

CAM01343

Henry de Montherlant. Celles qu’on prend dans ses bras (1950)

CAM01335

Antoine de Saint-Exupéry. Les Oeuvres complètes d’A. de Saint-Exupéry (1950)

CAM01334

Jean Giono. Chroniques romanesques (1962)

Mario Prassinos

CAM01316

Marcel Arland. L’Ordre (1945)

CAM01317

Albert Camus. L’État de siège (1948)

CAM01312

Jean Paul Sartre. Les Mains sales (1948)

CAM01315

Erskine Caldwell. Nous les vivants (1948)

CAM01321

Charles Dickens. Les Grandes espérances (1949)

CAM01324

Raymond Abellio. Les Yeux d’Ézéchiel sont ouverts (1950)

CAM01320

Herman Melville. Benito Cereno et autres contes de la véranda (1951)

CAM01326

Albert Camus           L’Homme révolté (1951)

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s